Mozartita

Mozartita
Fórmula química	CaMn^3+(SiO₄)(OH)
Epònim	Wolfgang Amadeus Mozart
Localitat tipus	Mina Cerchiara, Borghetto Vara, Vall del Vara, Província de La Spezia, Ligúria, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.60
Dana	52.4.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,838(1) Å; b = 7,224(1) Å; c = 8,690(1) Å;
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Color	marró vermellós a vermell intens
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	vermella
Diafanitat	transparent
Densitat	3,63(4) g/cm³ (mesurada); 3,68 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,840(5) nβ = 1,855(5) nγ = 1,920(5)
Birefringència	δ = 0,080
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 50° a 52,8°, calculat: 54°
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Mg, Al
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-016
Any d'aprovació	1993
Símbol	Moz
Referències	[1]

La mozartita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor de Wolfgang Amadeus Mozart, ja que el mineral va ser descobert 200 anys després de la seva mort.

Característiques

La mozartita és un silicat de fórmula química CaMn^3+(SiO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mozartita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

És un mineral rar que es pot trobar en alguns dipòsits de manganès metamorfosats. Va ser descoberta a la mina Cerchiara, a Borghetto Vara, a la província de La Spezia (Ligúria, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Kamisugai, a la prefectura d'Ehime (Japó), així com a les mines N'Chwaning II i Wessels, als camps de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). Cal tenir en compte que moltes mostres comercialitzades com a mozartita procedents de l'Índia són en realitat apofil·lita amb denses inclusions de celadonita i altres argiles, sense proves de tractar-se de veritables mozartites.

Referències

1. «Mozartite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 octubre 2017].