Långbanita

Långbanita
Fórmula química	Mn2+ 4Mn3+ 9Sb^5+O16(SiO₄)₂
Epònim	Långban
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.05
Dana	44.3.4.1
Heys	17.7.19
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 11,563(2) Å; b = 11,563Å; c = 11,100(2) Å; α = 90°; β = 90°; γ = 120°
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Color	negre
Exfoliació	bona en {001} good
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	opaca
Densitat	4,9 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,360 nε = 2,310
Birefringència	δ = 0,050
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971 s.p.
Símbol	Lgb
Referències	[1][2]

La långbanita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la localitat sueca de Långban, la seva localitat tipus.

Característiques

La långbanita és un silicat de fórmula química Mn2+
4Mn3+
9Sb^5+O₁₆(SiO₄)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1971. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la långbanita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, localitat del municipi de Filipstad, a Värmland, Suècia. També a Suècia ha estat descrita a Sjögruvan, al municipi de Hällefors, i a Mangruvan, al municipi de Lindesberg, tots dos indrets al comtat de Västmanland. També ha estat descrita a Noruega, Àustria, Suïssa i el Japó.

Referències

1. «Långbanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2017].
2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 13 octubre 2017].