Sitinakita

Sitinakita
Sitinakita (marró)
Fórmula química	KNa₂Ti₄Si₂O13(OH)·4H₂O
Epònim	silici, titani, sodi i potassi
Localitat tipus	mont Iukspor i Kirovskii apatite mine ^(en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.30
Dana	52.4.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,81Å; c = 12,09Å;
Color	incolor, marró clar a rosa clar, marró rosat
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,780 nε = 1,988
Birefringència	δ = 0,208
Impureses comunes	Ca, Sr, Ba, Ce, Fe, Nb, Ta, Zr, TR
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-051
Any d'aprovació	1989
Símbol	Sit
Referències	[1][2]

La sitinakita és un mineral de la classe dels silicats. El nom reflecteix la seva composició: silici (Si), titani (Ti), sodi (Na) i potassi (K).

Característiques

La sitinakita és un silicat de fórmula química KNa₂Ti₄Si₂O₁₃(OH)·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sitinakita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Va ser descrita gràcies a exemplars trobats als monts Kukisvumtxorr i Yukspor, tots dos situats al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk, Rússia. També ha estat descrita en altres indrets del mateix massís de Khibini, com als monts Ristxorr i Koaixva. No ha estat descrita fora d'aquests llocs esmentats.

Referències

1. «Sitinakite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 octubre 2017].
2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 15 octubre 2017].