Minohlita

Minohlita
Fórmula química	(Cu,Zn)₇(SO₄)₂(OH)10·8H₂O
Epònim	Minō
Localitat tipus	mina Hirao, Onsen-cho, ciutat de Minoh, Prefectura d'Osaka, Japó
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DD.50
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 8,2535(11) Å; c = 8,1352(17) Å
Color	verd blavós
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	3,39(2) g/cm^3 (mesurada); 3,28 g/cm^3 (calculada)
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-035
Any d'aprovació	2012
Símbol	Mnh
Referències	[1]

La minohlita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom de la ciutat de Minoh, al Japó, on es va descobrir.

Característiques

La minohlita és un sulfat de fórmula química (Cu,Zn)₇(SO₄)₂(OH)₁₀·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012, sent publicada per primera vegada un any després. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Es troba relacionada química i estructuralment amb la schulenbergita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la minohlita hauria de pertànyer a "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Hirao, situada a Onsen-cho, a la ciutat de Minoh (Prefectura d'Osaka, Japó). També ha estat descrita posteriorment als Estats Units, Alemanya, Itàlia i Grècia.

Referències

1. «Minohlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 gener 2022].