La Lliga de Campions de la UEFA 2011-2012 fou la 57a edició d'aquesta competició, i la 20a edició en format Lliga de Campions de la UEFA. Es disputà entre el 28 de juny de 2011 i el 19 de maig de 2012. Com a continuació de les proves que havien començat a la Lliga Europa de la UEFA 2009–10, en tots els partits de la competició a partir de la fase d'eliminatòries s'hi usaren dos àrbitres extra, un darrere de cada línia de gol.[1]
La final es jugà a l'Allianz Arena de la ciutat de Múnic, Alemanya.[2] L'entrenador del Chelsea FC Roberto Di Matteo va liderar el club al seu primer títol de Lliga de Campions en batre el Bayern de Múnic 4–3 a la tanda de penals de la final. Es va guanyar així un lloc a la Copa del Món de Clubs de futbol 2012 i a la Supercopa d'Europa de futbol 2012. El FC Barcelona era el defensor del títol, però fou eliminat pel Chelsea a les semifinals.
Rondes classificatòries
Hi hagué dos torneigs de classificació: un per als equips campions de les seves lligues que no s'havien classificat automàticament per a la fase de grups, i l'altre per als equips que havien guanyat les seves lligues i que no s'havien classificat automàticament per a la fase de grups.
En ambdues seccions, els equips perdedors de la tercera ronda classificatòria entraven a la ronda eliminatòria de la Lliga Europa de la UEFA 2011-2012 i els equips perdedors de la ronda eliminatòria entraven a la fase de grups de la Lliga Europa de la UEFA.
Els caps de sèrie jugaven contra equips que no fossin cap de sèrie.
Primera ronda classificatòria
Anada el 28 de juny i tornada el 5/6 de juliol de 2011.
Segona ronda classificatòria
Anada el 12 i 13 de juliol i tornada el 19 i 20 de juliol de 2011.
- Notes
- Nota 1: L'ordre dels enfrontaments es va invertir, després del l'emparellament original.
Tercera ronda classificatòria
Anada el 26 i 27 de juliol de 2011 i tornada el 2 i 3 d'agost de 2011.
Està distribuïda en dos blocs: el dels campions i el dels no-campions. Els equips eliminats jugaran la Lliga Europa 2011-12
Ronda eliminatòria
Es va sortejar el 5 d'agost del 2011. L'anada serà el 16 i 17 d'agost de 2011 i la tornada el 23 i 24 d'agost de 2011.
Està distribuïda en dos blocs: el dels campions i el dels no-campions. Els equips eliminats jugaran la Lliga Europa 2011-12
Fase de grups
Equips classificats
Els 32 clubs classificats a la fase de grups van ser:
Nota: La Federació Turca de Futbol va suspendre el 24 d'agost del 2011 el Fenerbahçe SK de participar en la Lliga de Campions (dret que ostentava com a vencedor de la lliga turca de futbol 2011-12) perquè està investigant la participació del club en una trama d'arranjament partits. La UEFA va decidir donar-li la plaça al Trabzonspor.[3]
Grups
El sorteig dels grups es va realitzar el 25 d'agost del 2011. Aquesta fase va acabar així:
- Grup A
- Grup B
- Grup C
- Group D
- Group E
- Grup F
- Grup G
- Grup H
Vuitens de final
El dia 16 de desembre del 2011 es van sortejar a Nyon (Suïssa) els encreuaments dels vuitens de final. Els equips classificats es van distribuir en dues urnes, segons si es van classificar com a primers de grup o com a segons. En els enfrontaments no es podien emparellar equips de la mateixa federació estatal ni equips que haguessin jugat al mateix grup.
El calendari dels enfrontaments va quedar així:
L'APOEL es classifica per penals.
El Barça es classifica per 10–2 en total.
El Milan es classifica per 4–3 en total.
El Benfica es classifica per 4–3 en total.
El R. Madrid es classifica per 5–2 en total.
El Chelsea es classifica per 5–4 en total.
El Bayern es classifica per 7–1 en total.
L'Olympique es classifica gràcies al valor doble dels gols en camp contrari.
Quarts de final
El dia 16 de març del 2012 es van sortejar els encreuaments dels quarts de final i de les semifinals.
El calendari dels enfrontaments va quedar així:
El R.Madrid es classifica per 8-2 en total.
El Barça es classifica per 3-1 en total.
El Chelsea es classifica per 3-1 en total.
El Bayern es classifica per 4-0 en total.
Semifinals
Les semifinals van quedar així:
El Bayern passa gràcies als penals.
El Chelsea es classifica per 3-2 en total.
Final
La final fou:
Quadre resum
Guanyador de la
Lliga de Campions 2011-12
|
Chelsea FC
Primer Títol
|
Golejadors
Referències
- ↑ UEFA welcomes IFAB referee trial decision, UEFA.com.
- ↑ «UEFA announces 2011 and 2012 final venues». UEFA.com. UNIAN, 28-04-2010 [Consulta: 28 abril 2010].
- ↑ «Tranzonspor to replace Fenerbahçe» (en anglès). UEFA.com, 24-08-2011. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ [enllaç sense format] http://www.soccerway.com/matches/2012/03/07/europe/uefa-champions-league/apoel-nicosia/olympique-lyonnais/1237454/
- ↑ «Barcelona vs. Bayer Leverkusen 7–1». Soccerway, 07-03-2012. [Consulta: 7 març 2012].
- ↑ «CSKA Moskva vs. Real Madrid - 21 febrer 2012». Soccerway, 21-02-2012. [Consulta: 21 febrer 2012].
- ↑ «Real Madrid vs. CSKA Moscow - 14 març 2012». Soccerway, 14-03-2012. [Consulta: 14 març 2012].
- ↑ «Napoli vs. Chelsea - 21 febrer 2012». Soccerway, 21-02-2012. [Consulta: 21 febrer 2012].
- ↑ «Chelsea vs. Napoli - 14 març 2012». Soccerway, 14-03-2012. [Consulta: 14 març 2012].
- ↑ «Basel vs. Munich - 22 febrer 2012». Soccerway, 22-02-2012. [Consulta: 22 febrer 2012].
- ↑ «Bayern de Múnic vs. Basel - 13 març 2012». Soccerway, 13-03-2012. [Consulta: 13 març 2012].
- ↑ «Marseille vs. Internazionale - 22 febrer 2012». Soccerway, 22-02-2012. [Consulta: 22 febrer 2012].
- ↑ «Internazionale vs. Marseille - 13 març 2012». Soccerway, 13-03-2012. [Consulta: 13 març 2012].
- ↑ «UEFA Champions League 2011/12 - Historia - Bayern-Chelsea â UEFA.com».
Vegeu també
|
|---|
| Copa d'Europa | | |
|---|
| Lliga de Campions | |
|---|
