Unió d'Associacions Europees de Futbol Union of European Football Associations Union des Associations Européennes de Football Vereinigung Europäischer Fußballverbände
(en) Union of European Football Associations (fr) Union des associations européennes de football (de) Union der europäischen Fußballverbände
La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) (en anglèsUnion of European Football Associations, en francèsUnion des Associations Européennes de Football, en alemanyVereinigung Europäischer Fußballverbände), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions del continent, organitza les diverses competicions entre federacions i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions. És una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA.
Història
La UEFA va ser inaugurada el 15 de juny de 1954 a Basilea, Suïssa, després d'una consulta entre les associacions italiana, francesa i belga.[1] A la reunió fundacional hi van ser presents 25 membres. No obstant això, altres 6 associacions que no estaven presents van ser reconegudes com a membres fundadors, de manera que el total d'associacions fundadores va ascendir a 31.[1] La UEFA va arribar a tenir més de 50 membres a mitjans de la dècada dels noranta, ja que van néixer noves associacions arran de la fragmentació de la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Txecoslovàquia als seus estats constituents.
La seu principal de la UEFA després de la seva fundació era a París, però es va traslladar a Berna el 1960. El 1995 es va traslladar a Nyon (Suïssa), on va funcionar en oficines temporals fins al 1999, mentre es construïa l'actual seu de l'organització.[2]
La pertinença a la UEFA coincideix majoritàriament amb el reconeixement com a país sobirà a Europa (48 dels 55 membres són Estats sobirans membres de l'ONU), encara que hi ha algunes excepcions. Un Estat membre de l'ONU (Mònaco) i un Estat observador de l'ONU (Ciutat del Vaticà) no en són membres. Alguns membres de la UEFA no són estats sobirans, però formen part d'un Estat sobirà més ampli reconegut en el context del dret internacional. Entre ells es troben Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les (països constituents del Regne Unit), Gibraltar (Territori Britànic d'Ultramar), les illes Fèroe (país constituent dins del Regne de Dinamarca), i Kosovo (estat amb reconeixement limitat). Tanmateix, en el context d'aquests països, les funcions governamentals relatives a l'esport tendeixen a dur-se a terme a nivell territorial coterrani amb l'entitat membre de la UEFA.
Algunes associacions membres de la UEFA permeten que equips de fora del territori principal de la seva associació participin a la seva competició "nacional". L'AS Mònaco, per exemple, participa a la Lliga francesa (encara que és una entitat sobirana independent); els clubs gal·lesos Cardiff City, Swansea City i Newport County A.F.C. participen a la Lliga anglesa; el Derry City, situat a Irlanda del Nord, juga a la Lliga d'Irlanda, amb seu a la República d'Irlanda, i els 7 equips autòctons de Liechtenstein juguen a les Lligues suïsses, ja que Liechtenstein no té lliga interna i només té una competició de copa.[3]
Associació de Futbol de Iugoslàvia (1954–1992); el 1992, Iugoslàvia es va ensorrar amb diverses repúbliques federals esdevenint estats independents, deixant només Sèrbia i Montenegro com a part de la RF Iugoslàvia (que va ser rebatejada la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro el 2003); l'Associació de Futbol de Sèrbia i Montenegro va ser reconeguda com la successora directa de l'Associació de Futbol de Iugoslàvia. Quatre altres repúbliques successores van formar les seves pròpies organitzacions de futbol.
↑ 1,01,11,21,3La FIFA considera que la selecció nacional de Rússia succeeix a l'URSS, la selecció nacional de Sèrbia succeeix Iugoslàvia / Sèrbia i Montenegro, la selecció nacional de la República Txeca succeeix Txecoslovàquia i la selecció nacional d'Alemanya succeeix Alemanya Occidental i Alemanya de l'Est.
↑Àustria es va classificar el 1938, però es va retirar per jugar com a part d'Alemanya després de ser annexionada.
↑Israel competed as Eretz Yisrael el 1934 i el 1938, amb un equip format exclusivament per futbolistes jueus i britànics del Mandat de Palestina.
↑La República d'Irlanda va competir com a Estat Lliure Irlandès el 1934 i després l'Irlanda el 1938 i el 1950
↑ 5,05,1El millor resultat de Rússia són els quarts de final del 2018. Tot i això, la FIFA considera Rússia com l'equip successor de l'URSS.
La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.
Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.
.JPG)
.svg){kind=small}
