Kent Andersson
Kent Andersson (Landvetter, 1 d'agost de 1942 - Landvetter, 30 d'agost de 2006) fou un pilot de motociclisme suec que va guanyar dos campionats del món de 125cc consecutius (1973 i 1974) com a membre de l'equip de fàbrica de Yamaha.[1][2] A data de 2024 seguia sent l'únic campió del món de velocitat suec.[3] Trajectòria esportiva
Nascut a Landvetter, Västra Götaland, Andersson va disputar les seves primeres curses de campionats nacionals a 19 anys a Suècia i Dinamarca amb una Monark de 250cc.[4][4] Més tard, durant la temporada de 1962, va pilotar una Bultaco de 250cc.[4] Després de guanyar el campionat de Suècia de 250cc el 1965, Andersson va debutar al campionat del món amb motos Husqvarna que ell mateix preparava.[3][4] Més tard es va comprar una Yamaha 250cc de sèrie i va començar a obtenir-hi bons resultats. El 1969 va ser subcampió del món de 250cc després d'haver lluitat tota la temporada amb Santiago Herrero i el campió final, Kel Carruthers.[2] Aquests impressionants resultats li van fer guanyar un lloc a l'equip de fàbrica de Yamaha com a company d'equip de Rodney Gould per a la temporada de 1970 al mundial de 250cc, on va acabar tercer.[2] Yamaha va triar Andersson perquè ajudés a desenvolupar durant la temporada de 1971 la seva nova moto de competició de 125cc, la TA125.[5] El 1972 fou subcampió del món de la categoria amb el nou prototip refrigerat per aigua, la YZ623C, i el 1973 va obtenir el seu primer títol de campió del món.[2][5] El 1974 va revalidar el títol després de guanyar cinc Grans Premis i obtenir dos segons llocs.[2] Andersson es va retirar de la competició després de ser tercer la temporada de 1975 i llavors va passar a ocupar un càrrec al departament de desenvolupament de Yamaha Europa.[6] Entre altres projectes, va participar amb un paper important en el desenvolupament de la nova tricilíndrica de 350cc amb què Takazumi Katayama va guanyar el campionat del món de 1977.[6][7] Andersson va continuar competint a Suècia ja de gran com a amateur, per diversió, i ho va fer tan bé que va guanyar el campionat nacional de Supermoto el 1995, a 53 anys. També va ser un membre reeixit de l'equip holandès de Ferry Brouwer Yamaha Classic Racing Team. Va participar sovint en curses d'exhibició de motos clàssiques arreu d'Europa i de vegades va exercir com a expert comentarista de curses per al canal Eurosport suec. Resultats al Mundial de motociclismeBarem de puntuació de 1969 a 1987:
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia