Husqvarna Motorcycles

«Husqvarna» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Husqvarna (desambiguació)».

Husqvarna Motorcycles

(en) Husqvarna Motorcycles GmbH
Epònim	Huskvarna
Dades
Tipus	fabricant de motocicletes filial
Forma jurídica	GmbH
Història
Creació	1903, Huskvarna
Activitat
Nom comercial	Husqvarna
Governança corporativa
Seu	Mattighofen (Àustria)
Entitat matriu	KTM
Propietat de	KTM (2013–)
Part de	Husqvarna (1903–1987) Cagiva (1987–2007) BMW (2007–2013)
Lloc web	husqvarna-motorcycles.com

Husqvarna Motorcycles GmbH, comercialitzada com a Husqvarna, és una empresa austríaca d'origen suec que dissenya, construeix, fabrica i distribueix motocicletes de motocròs, enduro, supermoto i carretera.

L'empresa va començar a produir motocicletes el 1903 a Huskvarna, Suècia, com a filial del fabricant d'armes Husqvarna.[1] Actualment, Husqvarna Motorcycles GmbH és propietat de la firma austríaca KTM AG.

Història

Abans de 1987

Anunci a Bucarest del model Moto-Reve de 1912, obra de Giovanni Magnani

Husqvarna fou fundada prop del poble de Huskvarna,[a] dins el municipi de Jönköping, el 1689. L'empresa va començar com a fabricant de mosquets i el logotip de Husqvarna encara representa el canó d'una arma de foc vist de cara.[3]

Com passa amb molts fabricants de motocicletes, Husqvarna va començar a produir bicicletes a finals del segle xix. El 1903, va passar a fabricar motocicletes. Les primeres motocicletes "Husky" empraven motors importats i no va ser fins al 1918 que Husqvarna va començar a produir motocicletes construïdes completament a les seves instal·lacions. En aquella època, l'empresa va aconseguir un contracte amb l'exèrcit suec i també va començar a participar en curses de motos de cross country i llarga distància.[1] El 1920, Husqvarna va establir la seva pròpia fàbrica de motors i el primer que en va dissenyar va ser un de 500 cc de quatre temps bicilíndric en V de 50 graus amb vàlvules laterals, similar als fabricats per marques com ara Harley-Davidson i Indian.

Husqvarna va competir en Grans Premis de velocitat a les classes de 350cc i 500cc durant la dècada del 1930 i el 1939 esdevingué el principal fabricant de motocicletes de Suècia. Totes les motos de competició es basaven en un prototip bicilíndric en V de 50 graus construït per Folke Mannerstedt el 1931. L'equip de fàbrica va vèncer al de Norton al Gran Premi de Suècia de 1931 en aconseguir-hi les dues primeres posicions els seus pilots Ragnar Sunnqvist i Gunnar Kalén. Aquest èxit i el de l'any vinent van portar a una implicació total amb els circuits de GP, amb Stanley Woods i Ernie Nott com a membres de l'equip oficial de Husqvarna. Aquell any, Nott va acabar tercer al Junior TT de 350cc i Woods es va quedar sense benzina vuit quilòmetres abans d'acabar el Senior TT. El 1935, l'empresa es va retirar de les curses, tot i que va seguir produint motocicletes amb què van córrer pilots privats,[4] mentre que Husqvarna es va centrar a produir una nova motocicleta utilitària de dos temps i dues velocitats.[1] Aquell any, Woods va guanyar el GP de Suècia (era el quart any consecutiu en què hi guanyava una "Husky") amb una Husqvarna de 500 cc que pesava 126,6 kg.[5]

Amb l'auge del motocròs com a esport, Husqvarna es va centrar en la producció de motocicletes de competició lleugeres. L'empresa va adaptar la seva motocicleta monocilíndrica lleugera a les curses i va llançar la "Silverpilen" ("sageta d'argent"). Amb 75 kg i dissenyada per a les curses, la moto va obtenir una gran popularitat. Les seves nombroses innovacions, com ara forquilles telescòpiques i suspensions hidràuliques, la varen convertir en un èxit de vendes internacional.[6] El Campionat d'Europa de motocròs de 1959 va ser per a Rolf Tibblin i la seva Husqvarna de 250cc.[7] El campionat del món de motocròs de 500cc de 1960 el va guanyar Bill Nilsson amb una Husqvarna de quatre temps.[7] Durant la dècada del 1960, les lleugeres Husqvarna de fora d'asfalt de dos temps van contribuir a fer obsoletes les clàssiques motocicletes britàniques de quatre temps, dominadores de la disciplina durant les dècades anteriors. Al llarg dels anys seixanta, setanta i començaments dels vuitanta, Husqvarna va ser una marca líder al món del motocròs, guanyant nombrosos campionats mundials d'aquesta modalitat a les cilindrades de 250 i 500cc i aconseguint nombrosos èxits arreu del món, entre ells 11 victòries a la Baja 1000.

Des de mitjan dècada de 1960, la marca s'introduí al mercat nord-americà gràcies a la iniciativa del seu importador als Estats Units, Edison Dye. Les exhibicions que aquest organitzava arreu del país, especialment les gires promocionals de Torsten Hallman amb la Husqvarna i la posterior creació del campionat Inter-AM, propiciaren que el motocròs arrelés i experimentés un gran creixement als EUA en qüestió de pocs anys.

El 1983, Husqvarna va tornar a innovar amb la presentació d'una motocicleta de 500 cc que establia nous estàndards per a les motos de competició de quatre temps. Era lleugera, refrigerada per aire, fàcil de conduir i va canviar el futur de les motos de competició fora d'asfalt.[6] Aquest model fou el predecessor de la marca Husaberg.

• Models històrics produïts per Husqvarna
• 
  Model Moto-Reve de 1910 que pertangué al pioner de l'aviació Aurel Vlaicu
• 
  Detall del motor del model Moto-Reve de 1910
• 
  La Husqvarna 500 cc V2 de competició de 1935
• 
  Ciclomotor Husqvarna Novolette de 1956
• 
  Husqvarna 400 Cross de 1972

Canvis de propietat i adquisició per KTM

El 1987, la divisió de motocicletes Husqvarna (no pas les altres branques de l'empresa, com ara la producció de motoserres) fou venuda al fabricant italià de motocicletes Cagiva i va passar a formar part de MV Agusta Motor SpA. Un grup de directius i enginyers suecs no estaven disposats a traslladar-se a Itàlia i, per tant, van fundar Husaberg AB, la qual va ser adquirida per KTM AG el 1995.[8] Les motocicletes Husqvarna es van produir a Varese (Itàlia). D'ençà dels anys nouranta, l'empresa tornà a ser una de les capdavanteres en el fora d'asfalt, tot guanyant de nou diversos campionats del món de motocròs, enduro i supermoto.

El juliol de 2007, BMW va comprar Husqvarna Motorcycles per un import de 93.000.000 d'euros. BMW Motorrad tenia previst de continuar gestionant Husqvarna Motorcycles com a empresa independent. Totes les activitats de desenvolupament, venda i producció, així com la plantilla, van romandre a la ubicació de Varese.[9] BMW pretenia situar Husqvarna com a "la versió de dues rodes d'allò que representa Mini per a la divisió d'automòbils de BMW".[10]

El 31 de gener de 2013, el Grup BMW va anunciar que Pierer Industrie AG havia comprat la participació total de Husqvarna AG per un import no revelat.[11] El conseller delegat de Pierer Industrie AG, Stefan Pierer,[12] era també conseller delegat de Cross Industries AG, aleshores la principal accionista de KTM AG (l'empresa matriu de KTM-Sportmotorcycle AG), i conseller delegat de KTM AG.[13] Més tard, també al 2013, es va transferir la propietat directa de l'empresa Husqvarna i se'n van vendre els drets de llicència de Pierer Industrie AG a KTM AG, cosa que va convertir la recentment creada Husqvarna Motorcycle GmbH en part del grup KTM.[13][14] La producció de motocicletes Husqvarna a Mattighofen, Àustria, va començar el 7 d'octubre de 2013.[15] Al mateix temps, l'empresa derivada de Husqvarna Husaberg es va tornar a unir a Husqvarna, posant fi a l'existència d'aquella marca.[16]

Desenvolupaments recents

Recentment, Husqvarna Motorcycles ha estat preparant la seva reentrada al mercat de les motos de carretera. El 2014, la companyia va presentar sengles prototips dels models 401 Vitpilen i 401 Svartpilen, acabats de desenvolupar, a l'EICMA de Milà.[17] Les versions preparades per a la producció es van mostrar el 2016.[18] Juntament amb la 701 Vitpilen, que es va revelar per primer cop el 2015,[19] aquestes motocicletes es van llançar al mercat el 2018.[20]

El 2017, Husqvarna Motorcycles va presentar una nova gamma de motocicletes d'enduro amb un sistema d'injecció de combustible de dos temps desenvolupat per l'empresa, batejat com a "Transfer Port Injection - TPI".[21] La nova tecnologia, controlada per sensors, estalvia combustible i compleix la normativa Euro 4 per a la gestió d'emissions.

Cronologia de la propietat

• 1903 - Filial de Husqvarna Armament
• 1987 - La divisió de motocicletes és venuda a Cagiva
• 1988 - Se'n separa com a spin-off la marca Husaberg Motor AB
• 2007 - Husqvarna Motorcycles és adquirida per BMW
• 2013 - Husqvarna AG és adquirida per Pierer Industrie
• 2013 - Transferida a KTM AG, s'estableix Husqvarna Motorcycle GmbH i es reunifica amb Husaberg

• Evolució de les Husqvarna de motocròs
• 
  Husqvarna 500 amb motor 4T Albin (ca. 1962)
• 
  Husqvarna 250 Cross amb motor 2T propi de 1971
• 
  Husqvarna 250TC del 2009 (BMW)
• 
  Husqvarna FC 450 del 2017 (KTM)

Models actuals

Vegeu també: Llista de models de motocicleta fora d'asfalt Husqvarna

Motocicletes Husqvarna per tipus (a data de març del 2020)

Dos temps		Quatre temps
Motocròs[22]	Enduro[23]	Motocròs[22]	Enduro[23]	Supermoto[24]	Naked[25][26]
TC 50 Mini	TE 150i	FC 250	FE 250	FS 450	Vitpilen 401
TC 50	TE 250i	FC 350	FE 350	701 Supermoto	Vitpilen 701
TC 65	TE 300i	FC 450	FE 450		Svartpilen 401
TC 85 17/14			FE 501		Svartpilen 701
TC 85 19/16			701 Enduro		Vitpilen 250
TC 125			701 Enduro LR		Svartpilen 250
TC 250

Convencions de nomenclatura dels models

Husqvarna anomena molts dels seus models d'acord amb una nomenclatura basada en el cicle del motor ("F" de four per als de quatre temps, "T" de two per als de dos temps), destinació o tipus ("E" d'enduro, "C" de motocròs, "S" de supermoto), i cilindrada del motor. A més, alguns models de motos de dos temps inclouen el sufix "i" per tal d'indicar que tenen injecció electrònica de combustible en comptes de carburadors. Per exemple:

• FS 450 - una supermoto de quatre temps amb cilindrada de 450 cc
• TE 300i - una moto d'enduro de dos temps amb cilindrada de 300 cc i injecció de combustible
• TC 125 - una moto de motocròs de dos temps amb cilindrada de 125 cc i carburador

Husqvarna Vitpilen 701 de 2017, una "Naked" de carretera

Alguns models més nous (especialment els de desplaçament més gran) inclouen una designació numerada de _01. Aquestes designacions no són referències directes a la cilindrada, sinó valors aproximats. Per exemple:

• 401 designa un motor de 373 cc, derivat de la sèrie KTM 390 de motocicletes de carretera
• 501 designa un motor de 510 cc, derivat de la sèrie KTM 500 de motocicletes d'enduro
• 701 designa un motor de 690 cc, derivat de la sèrie KTM 690 de motocicletes d'enduro, supermoto i carretera

Husqvarna també fa servir els noms "Vitpilen" i "Svartpilen" per a la seva gamma de motocicletes de carretera "Naked", els quals volen dir en suec "sageta blanca" i "sageta negra", respectivament.[27]

Competició

Husqvarna ha mantingut una presència regular i reeixida en esdeveniments internacionals de competicions fora d'asfalt des dels anys trenta. Cap al 2008, els pilots de Husqvarna havien aconseguit més de 70 títols mundials de Motocròs, Enduro i Supermoto,[28] així com nombroses victòries en importants curses de ral·li com ara la Baja 1000.

Des del 2015, el fabricant de begudes energètiques Rockstar és el patrocinador principal de l'equip de fora d'asfalt de fàbrica de Husqvarna.[29] El Rockstar Energy Husqvarna Factory Racing Team competeix en totes les modalitats fora d'asfalt, participant en tots els esdeveniments dels campionats Campionats AMA de supercross i motocròs.[30] Fins ara, ha obtingut títols al Campionat del Món de Cross-Country del 2016, al Campionat del Món de SuperEnduro 2015/2016 i al Campionat AMA d'EnduroCross del 2016.

Mostra de campionats

Motocròs

Bill Nilsson al GP dels Països Baixos de motocròs de 500cc de 1960

1959 – Rolf Tibblin, Campió d'Europa de motocròs de 250cc. 1960 – Bill Nilsson, Campió del món de motocròs de 500cc. 1962 – Rolf Tibblin, Campió del món de motocròs de 500cc. 1962 – Torsten Hallman, Campió del món de motocròs de 250cc. 1963 – Rolf Tibblin, Campió del món de motocròs de 500cc. 1963 – Torsten Hallman, Campió del món de motocròs de 250cc. 1966 – Torsten Hallman, Campió del món de motocròs de 250cc. 1967 – Torsten Hallman, Campió del món de motocròs de 250cc. 1969 – Bengt Åberg, Campió del món de motocròs de 500cc. 1970 – Bengt Åberg, Campió del món de motocròs de 500cc. 1974 – Heikki Mikkola, Campió del món de motocròs de 500cc.

1976 – Heikki Mikkola, Campió del món de motocròs de 250cc. 1979 – Håkan Carlqvist, Campió del món de motocròs de 250cc. 1993 – Jacky Martens, Campió del món de motocròs de 500cc. 1998 – Alessio Chiodi, Campió del món de motocròs de 125cc. 1999 – Alessio Chiodi, Campió del món de motocròs de 125cc. 2014 – Ben Adriaenssen i Ben van den Bogaart, Campions del món de Sidecarcross. 2014 – Tony Saunders, UK GT Cup en Youth Lites. 2014 – Nathan Watson, debut al Campionat britànic de MX1. 2016 – Jan Hendrickx i Ben van den Bogaart, Campions del món de Sidecarcross. 2017 – Zach Osborne, Campió AMA de motocròs de 250cc. 2020 – Zach Osborne, Campió AMA de motocròs de 450cc.

Supercross

• 2017 – Zach Osborne, Campió AMA de supercross East Coast de 250 cc.
• 2018 – Jason Anderson, Campió AMA de supercross de 450 cc.
• 2018 – Zach Osborne, Campió AMA de supercross East Coast de 250 cc.

Baja 1000

1967 – J.N. Roberts, Malcolm Smith 1969 – Gunnar Nilsson, J.N. Roberts 1971 – Malcolm Smith, Gunnar Nilsson 1972 – Gunnar Nilsson, Rolf Tibblin 1973 – Mitch Mayes, A.C. Bakken 1976 – Larry Roeseler, Mitch Mayes

1977 – Brent Wallingsford, Scot Harden 1978 – Larry Roeseler, Jack Johnson 1979 – Larry Roeseler, Jack Johnson 1981 – Scot Harden, Brent Wallingsford 1983 – Dan Smith, Dan Ashcraft

Enduro

Antoine Méo al GP d'enduro de Turquia del 2010

1990 – Campionat del Món d'enduro 350 cc 1991 – Campionat del Món d'enduro 250 cc 1992 – Campionat del Món d'enduro 350 cc 1993 – Campionat del Món d'enduro 125 cc 1993 – Campionat del Món d'enduro 350 cc 1994 – Campionat del Món d'enduro 125 cc 1994 – Campionat del Món d'enduro 500 cc 1995 – Campionat del Món d'enduro 125 cc 1995 – Campionat del Món d'enduro 500 cc

1996 – Campionat del Món d'enduro 350 cc 1998 – Campionat del Món d'enduro 500 cc 1999 – Campionat del Món d'enduro 500 cc 2000 – Campionat del Món d'enduro 250 cc 2001 – Campionat del Món d'enduro 125 cc 2001 – Campionat del Món d'enduro 400 cc 2001 – Campionat del Món d'enduro 500 cc 2002 – Campionat del Món d'enduro 125 cc

2002 – Campionat del Món d'enduro 250 cc 2002 – Campionat del Món d'enduro 500 cc 2003 – Campionat del Món d'enduro 400 cc 2010 – Campionat del Món d'enduro E1 amb Antoine Méo 2011 – Campionat del Món d'enduro E1 amb Juha Salminen 2011 – Campionat del Món d'enduro E2 amb Antoine Méo 2014 – Campionat del Món d'enduro E2 amb Pela Renet 2015 – Campionat del Món d'enduro E3 amb Mathias Bellino

Supermoto

• 2005 – Gérald Delepine, Campió del Món de Supermoto SM1
• 2007 – Adrien Chareyre, Campió del Món de Supermoto SM1
• 2007 – Gérald Delepine, Campió del Món de Supermoto SM2
• 2008 – Adrien Chareyre, Campió del Món de Supermoto SM2
• 2009 – Adrien Chareyre, Campió del Món de Supermoto SM2

Moto3

Un cop adquirida per KTM el 2013, Husqvarna va participar al mundial de Moto3 els anys 2014 i 2015 com a constructor únic tot fent servir la Husqvarna FR250GP, una moto basada en la KTM RC250GP.[31] L'equip va reprendre el campionat de Moto3 la temporada del 2020.[32]

Any	Pilot	QAT	AME	ARG	ESP	FRA	ITA	CAT	PBA	ALE	INP	RTX	GBR	SMR	ARA	JAP	AUS	MAL	VAL	Punts	Posició	Cons.
2014	Danny Kent	13	8	9	11	13	15	17	8	5	12	3	9	12	3	6	20	4	4	129	8è	4t
	Niklas Ajo	26	14	8	10	Ret	5	8	Ret		Ret	12	10	Ret	25	Ret	9	Ret	Ret	52	15è
2015	Isaac Viñales	6	9	3	11	7	8	7	Ret	18										115	9è	4t
	Lorenzo Dalla Porta										28	19	8	11	24	24	Ret	16	22	13	25è
	María Herrera	22	17	Ret	Ret	19	21	15	Ret	Ret	24	23	Ret	24	13	26	11	18	21	9	29è

Altres empreses

Fabricació d'automòbils

Cap a finals de la Segona Guerra Mundial, un equip format per Bengt Magnusson (cap d'R+D), Stig Tham (enginyer), Calle Heimdal (dissenyador de motors) i Birger Johansson van investigar la fabricació d'un cotxe petit, senzill i econòmic. El disseny era semblant al del Saab 92, però amb tres rodes (dues d'anteriors i una de posterior) i una inusual finestra posterior dividida. Segons algunes fonts, les semblances amb el Saab 92 podrien haver tingut alguna cosa a veure amb el fet que Sixten Sason hagués treballat de dissenyador a Husqvarna. Se'n va construir un prototip el 1943, propulsat per un motor bicilíndric DKW de 500 cc amb 20 CV de potència i tracció per cadena a la roda posterior. Les rodes provenien d'un Fiat 500. El projecte es va cancel·lar el 1944 i el prototip es va desmuntar a finals dels anys cinquanta.

Fabricació de bicicletes

Secció d'un fre de contrapedal Husqvarna

Husqvarna és també important dins la història de la bicicleta a Suècia.[33] L'empresa fou una de les fabricants de les bicicletes militars sueques. Les boixes Novo de Husqvarna eren competitives enfront de les d'importació, però la fabricació de bicicletes fou discontinuada a començaments dels 60.[34]

Notes

1. Quan, arran de la reforma ortogràfica de 1898, el dígraf 'qv' fou substituït per 'kv' a la majoria de mots suecs,[2] la grafia oficial del nom de la ciutat, inicialment «Husqvarna», va canviar a l'actual, però no així la de l'empresa, que manté el seu nom amb la grafia tradicional.

Referències

1. Walker, Mick. Motorcycle: Evolution, Design, Passion (en anglès). The Johns Hopkins University Press, Valtimore, 2/10/2006, p. 56. ISBN 978-0-8018-8530-3. 
2. «The Orthography (Spelling) Reform of 1906 – Sweden» (en anglès). hhogman.se, 16-07-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].
3. «The Husqvarna Story: Four centuries of innovation» (en anglès). husqvarna.com. Arxivat de l'original el 2017-09-07. [Consulta: 5 setembre 2017].
4. Cathcart, Alan. Historic Racer: Riding Sammy Miller's 1934 Husqvarna 500 GP Racer (en anglès). Motorcycle Classics, maig–juny 2012, p. 46–51. 
5. Cathcart, Alan. Historic Racer: Riding Sammy Miller's 1934 Husqvarna 500 GP Racer (en anglès). Motorcycle Classics. 
6. «The History of Husqvarna Motorcycles – A Legendary Bike» (en anglès). Aussiebikeloans.com.au. [Consulta: 28 març 2020].
7. «Birth of a legend: 1959 & 1960» (en anglès). husqvarna.com. Arxivat de l'original el 2020-03-27. [Consulta: 27 març 2020].
8. «#inthisyear1995: KTM acquires Husaberg» (en anglès). blog.ktm.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
9. «Updated: BMW Buys Husqvarna From MV Agusta» (en anglès). roadracingworld.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
10. Ash, Kevin «Husqvarna to emulate MINI in BMW stable; The Swedish/Italian manufacturer's new boss explains how the brand will sit in BMW's two-wheeled portfolio». The Daily Telegraph, 13-11-2011 [Consulta: 13 novembre 2011].
11. «BMW Sells Husqvarna Motorcycles to Pierer Industrie AG» (en anglès). bmwmcmag.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
12. «Pierer Industrie AG Management» (en anglès). piererindustrie.at. [Consulta: 5 setembre 2017].
13. KTM AG. «Annual Report 2013» (en anglès). ktmgroup.com. Arxivat de l'original el 2017-06-08. [Consulta: 5 setembre 2017].
14. Husqvarna Motorcycles. «The Company» (en anglès). press.husqvarna-motorcycles.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
15. «First units in Austrian-based 2014 Husqvarna production line complete» (en anglès). motoonline.com.au. [Consulta: 5 setembre 2017].
16. «Husqvarna and Husaberg Reunited» (en anglès), 27-09-2013. Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 12 febrer 2014].
17. «Milan Show: Husqvarna wows with two concept bikes» (en anglès). motorcyclenews.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
18. «Husqvarna introduces 2017 line of Vitpilens in Milan» (en anglès). motocrossactionmag.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
19. «Milan Show: Husqvarna show 701 Vitpilen concept roadster» (en anglès). motorcyclenews.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
20. «The New Husqvarna Motorcycle Vitpilen Series» (en anglès). Ikon London Magazine, 12-12-2017 [Consulta: 23 febrer 2018].
21. «Husqvarna Motorcycles'all-new 2018 enduro range unveiled» (en anglès). husqvarna-motorcycles.com. Arxivat de l'original el 2017-09-07. [Consulta: 5 setembre 2017].
22. «Motocross» (en anglès), 26-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 22 març 2020].
23. «Enduro» (en anglès), 26-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 22 març 2020].
24. «Supermoto» (en anglès), 26-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 22 març 2020].
25. «Vitpilen» (en anglès), 26-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 22 març 2020].
26. «Svartpilen» (en anglès), 26-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 22 març 2020].
27. «Husqvarna's Black Arrow and White Arrow Prototypes» (en anglès). Motocross Action Magazine.
28. von Kuenheim, Hendrik. «The Future of BMW Motorrad - Hendrik von Kuenheim talks to the media in Munich, April 16, 2008» (en anglès). Cycleworld.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
29. «Rockstar Energy Husqvarna Factory Team Announced» (en anglès). Innovationoffroad.com. Arxivat de l'original el 2017-11-08. [Consulta: 5 setembre 2017].
30. «Rockstar Energy Racing» (en anglès). Rockstarenergyracing.com. [Consulta: 5 setembre 2017].
31. Beeler, Jensen. «First Look at the "Husqvarna" Moto3 Race Bike» (en anglès). Asphalt and Rubber, 28-01-2014. [Consulta: 21 març 2020].
32. Beeler, Jensen. «This KTM Moto3 Bike Is Having an Identity Crisis» (en anglès). Asphalt and Rubber, 10-11-2019. [Consulta: 21 març 2020].
33. «Swedish bicycle history» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-06-10. [Consulta: 5 juny 2011].
34. Stenqvist, Ake. «A small history of Bicycles in SWEDEN» (en anglès). Benvanhelden.nl. Arxivat de l'original el 2005-03-25. [Consulta: 5 juny 2011].

Enllaços externs

• Husqvarna Motorcycles - Lloc web oficial (anglès)