Nico Terol
Nicolás Terol Peidro, més conegut com a Nico Terol (Alcoi, 27 de setembre de 1988), és un antic pilot de motociclisme valencià que va ser campió del món de 125cc el 2011,[1] esdevenint així el darrer campió de la història d'aquesta categoria en ser substituïda el 2012 per la nova de Moto3. Després d'haver continuat competint en diverses categories i campionats, Terol va anunciar la seva retirada de les competicions el desembre del 2021.[2] Carrera esportivaPrimers anysNascut a Alcoi, Terol viu de fa anys a Bocairent, a la Vall d'Albaida.[3] Va començar a competir a onze anys en els diferents campionats locals per a categories d'iniciació, començant per les minimotos -a la Fórmula Airtel- el 1999. L'any següent va competir amb el Team Xavi racing al campionat valencià i en fou subcampió. El 2001 va disputar la Copa Bancaixa de 70 cc, quedant-hi quart. El 2002 va debutar amb una motocicleta de 125cc, amb la qual va acabar segon a la Copa Aprilia Bancaixa després d'un disputat final de temporada: a la darrera cursa, se li trencà el motor i perdé així les opcions de guanyar el campionat. L'any següent va debutar, amb el patrocini del Circuit Ricardo Tormo i el suport de Sergio Gadea, al campionat d'Espanya de velocitat (CEV) de 125cc, en què acabà setzè. El 2004 entrà a l'equip d'Aspar per a seguir disputant el CEV, on va acabar quart.[4] 125cc
Terol va debutar al campionat del món de 125cc el 2004 en disputar el Gran Premi de la Comunitat Valenciana amb l'Aprilia RS 125 R de l'equip Globet.com racing com a substitut del lesionat Mike Di Meglio, sense aconseguir puntuar-hi. El 2005 va esdevenir pilot habitual al campionat en ser fitxat per l'equip Caja Madrid Derbi Racing, on pilotà la Derbi 125 GP com a company de Pablo Nieto. El seu millor resultat de la temporada va ser un quinzè lloc al Gran Premi d'Espanya i va acabar el campionat al trenta-sisè lloc amb aquell sol punt. Durant la temporada s'hagué de perdre els Grans Premis del Japó, Malàisia i Qatar per una lesió entrenant a causa de la qual li hagueren d'extirpar la melsa. El 2006 va romandre al mateix equip, aquesta vegada amb Lukáš Pešek com a company. El seu millor resultat van ser dos setens llocs (Gran Premi d'Alemanya i Gran Premi de la República Txeca) i va acabar la temporada en el catorzè lloc. El 2007 va córrer amb l'equip Valsir Seedorf Derbi i el seu millor resultat van ser dos onzens llocs (Gran Premi de Malàisia i de la Comunitat Valenciana), acabant la temporada en el vint-i-dosè lloc final. El 2008 va passar a l'equip Jack & Jones WRB com a company de Simone Corsi. Aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d'Indianàpolis (que guanyà en declarar-se acabada la cursa per la pluja mentre ell n'era líder[5]), a més de dos segons llocs (Gran Premi d'Espanya i de la Comunitat Valenciana) i dos de tercers (Gran Premi de Portugal i Gran Premi de França), acabant la temporada en cinquè lloc final. El 2009 va aconseguir una victòria a la República Txeca i tres segons llocs (Gran Premi d'Itàlia, Gran Premi de Catalunya i Gran Premi de San Marino) i va acabar la temporada en tercera posició. La temporada del 2009 va seguir amb l'equip Jack & Jones, aquesta vegada amb una Aprilia RSA 125. La temporada començà amb problemes de pressupost, circumstància que minvà els seus resultats a les primeres curses. Tot i així, aconseguí sobreposar-se i acabar en tercera posició final, amb una victòria al circuit de Brno i tres segons llocs. La temporada del 2010 va passar a l'equip Bancaixa Aspar com a company de Bradley Smith; aquella fou la temporada de la seva eclosió definitiva, acabant el campionat en segona posició final, a només 14 punts del campió Marc Márquez, després d'haver guanyat tres Grans Premis, fent de passada vuit segons llocs i tres de tercers. Aquest resultat es veié encara millorat durant la següent temporada, la de 2011, en què es proclamà Campió del Món de 125cc després d'haver guanyat vuit Grans Premis i haver obtingut tres segons llocs i set pole positions.[6] Moto2El 2012 va passar a Moto2 amb el mateix equip, que li va confiar una Suter MMX. Va aconseguir pujar al podi en l'última cursa, a Xest, acabant el campionat en dissetena posició. El 2013 va romandre al mateix equip com a company de Jordi Torres. Va obtenir tres victòries (Gran Premi de les Amèriques, Gran Premi d'Aragó i Gran Premi de la Comunitat Valenciana) i un segon lloc i va acabar la temporada en setena posició. El 2014, seguint al mateix equip, només va obtenir dos punts i va acabar el mundial en vint-i-vuitè lloc. SuperbikeEl 2015, Terol va passar a competir al campionat del món de Superbike amb una Ducati Panigale R de l'equip Althea Racing.[7] Va participar en dotze curses del mundial en què obtingué 54 punts, fins que fou substituït per Niccolò Canepa. A partir de la prova de Jerez va passar a córrer al campionat del món de Supersport amb una MV Agusta F3 675 de l'equip MV Agusta Reparto Corse com a substitut del lesionat Jules Cluzel.[8] Va obtenir un cinquè lloc a la seva primera cursa i va acabar les dues restants del campionat dins els punts, acabant el mundial en la divuitena posició final. SupersportEl 2016 va esdevenir habitual al campionat del món de Supersport i va ser fitxat per l'equip Schmidt Racing, que li va confiar una MV Agusta F3 675. A la tercera cursa de la temporada, al circuit d'Aragó, Terol va obtenir el primer podi de la seva carrera en aquesta categoria en acabar-hi tercer.[9] Finalment, va acabar el campionat en la dissetena posició final. MotoEEl 2019, Terol va competir a la nova Copa del Món de MotoE amb l'Openbank Ángel Nieto Team, on tingué de companya María Herrera. Va acabar totes les curses del calendari, sempre sumant punts, i va tancar la temporada en dotzena posició final.[10] Resultats al Mundial de motociclismePer temporada
Curses per anyBarem de puntuació de 1993 ençà:
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia