Kanonaïta

Kanonaïta
Fórmula química	Mn^3+AlOSiO₄
Epònim	Kanona ^(en) i lloc de descobriment
Localitat tipus	Kanona, Serenje, Districte de Serenje, Província Central, Zàmbia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.10
Dana	52.2.2b.2
Heys	16.16.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,959(2) Å; b = 8,047(2) Å; c = 5,616(1) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	negre verdós
Exfoliació	dolenta/indistingible - dolenta en {110}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	subvítria, resinosa
Color de la ratlla	gris verdós
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,395 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,702 nβ = 1,730 nγ = 1,823
Birefringència	δ = 0,121
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 53° to 90°, calculat: 62°
Dispersió òptica	r > v feble
Fluorescència	No emet fluorescència
Impureses comunes	Ti, Fe, Cu, Zn, Pb, Mg, Ca, Ba
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1976-047
Any d'aprovació	1976
Símbol	Kan
Referències	[1]

La kanonaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor de la seva localitat tipus: Kanona (Zàmbia).[1]

Característiques

La kanonaïta és un silicat de fórmula química Mn^3+AlOSiO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de porfiroblasts nodulars anèdrics, de fins a 1,2 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'andalusita, amb la qual és isoestructural.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kanonaïta pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

La kanonaïta es forma sota condicions metamòrfiques de baix grau, en esquists de gahnita.[2] Va ser descoberta a Kanona, Serenje (Província Central, Zàmbia). També ha estat descrita a Bèlgica, el Brasil, Grècia, els Emirats Àrabs Units, els Estats Units i la República Txeca.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: gahnita, clorita magnèsica, coronadita, braunita, quars, moscovita, paragonita, hematita, braunita, rútil i apatita.

Referències

1. «Kanonaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Kanonaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 7 octubre 2017].