Magnesiocloritoide

Magnesiocloritoide
Fórmula química	MgAl₂O(SiO₄)(OH)₂
Epònim	cloritoide i magnesi
Localitat tipus	Glacera Allalin, Saas Almagell, vall del Saas, Zermatt, Saas-Fee, Districte de Visp, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicat
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.85
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.85
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.10
Dana	52.3.3.2
Heys	16.7.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,460(1) Å; b = 5,471(1) Å; c = 18,182(2) Å; β = 101,4(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blau fosc o blau verdós, incolor a la llum transmesa
Macles	comunes en {001}, polisintètiques.
Duresa (Mohs)	6,5
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	r < v moderada
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Mcld
Referències	[1]

El magnesiocloritoide és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del cloritoide. Va ser descobert a la glacera Allalin, Saas Almagell, Valais, Suïssa i el seu nom fa referència al fet que és l'anàleg mineral amb magnesi del cloritoide.

Característiques

El magnesiocloritoide és un nesosilicat de fórmula química MgAl₂O(SiO₄)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic en grans irregulars de fins a 4 mm.[2] És de color blau fosc o blau verdós, però és incolor a la llum transmesa. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el magnesiocloritoide pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, cloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

El magnesiocloritoide es forma en metapelites i altres roques relacionades en roques d'esquist blau, és estable sota condicions metamòrfiques a uns 500 °C i 18 kbar.[2]

El magnesiocloritoide ha estat trobat a La Hiruela, Madrid i Otívar, Granada a Espanya; al Piemont i a Saint-Marcel, vall d'Aosta a Itàlia; a la glacera Allalin, Saas Almagell, Valais, Suïssa; i a Zhimafang, Lianyungang, Jiangsu a la Xina.[1]

Referències

1. «Magnesiochloritoid» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Magnesiocloritoide» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 21 octubre 2016].