Coronadita

Coronadita
Coronadita estalactítica
Fórmula química	Pb(Mn₆^4+Mn₂^3+)O16
Epònim	Francisco Vázquez de Coronado
Localitat tipus	mina Horse-Shoe, Coronado, coberta Copper Plate Gulch, Districte Copper Mountain, Monts Shannon, Comtat de Greenlee, Arizona, Estats Units
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DK.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DK.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.03b
Dana	7.9.1.4
Heys	7.11.28
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,938(1) Å; b = 2,8678(5) Å; c = 9,834(2) Å; β = 90,39(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris fosc, negre
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	metàl·lica, submetàl·lica, mat, terrosa
Color de la ratlla	marró-negre
Diafanitat	opaca
Densitat	5,246 a 5,505 g/cm³ (mesurada); 5,45 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Pleocroisme	strong
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Fe, Al, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1904
Símbol	Cor
Referències	[1]

La coronadita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al grup de la coronadita. Va ser anomenada l'any 1905 per Waldemar Lindgreen en reconeixement de Francisco Vázquez de Coronado (1510 — 1554), conqueridor espanyol del sud-oest nord-americà.

Característiques

La coronadita és un òxid de manganès i plom de fórmula química Pb(Mn₆^4+Mn₂^3+)O₁₆. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de ferro, alumini i aigua. Cristal·litza en el sistema monoclínic en agregats fibrosos botrioidlas (en forma de grans de raïm), intercalat amb altres bandes d'òxids de manganès i també en lamel·les microscòpiques corbes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5 a 5. Està químicament relacionada amb les varietats riques en plom de cesarolita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la coronadita pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, criptomelana, hol·landita, manjiroita, mannardita, priderita, redledgeita, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.

Formació i jaciments

La coronadita és un mineral primari en filons hidrotermals o aigües termals; i és d'origen secundari en zones oxidades per sobre de roques amb contingut de manganès; també en dipòsits sedimentaris estratolligats.[2]

S'ha trobat coronadita en tots els continents, exceptuant l'Antàrtida. A Catalunya ha estat trobada a les mines La Cresta, a Bellmunt del Priorat,[1] i a la Maria Magdalena, a Ulldemolins, totes dues a la província de Tarragona,[3] així com a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).[4]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: hol·landita, pirolusita i altres òxids de manganès.[2]

Referències

1. «Coronadite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Coronadite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 15 gener 2017].
3. Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells «Els minerals de vanadi de la mina "María Magdalena", Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 5, 2017, pàg. 3-50 [Consulta: 27 novembre 2023].
4. Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, pàg. 3-46 [Consulta: 27 novembre 2023].