ca Jordi Sans i Sabrafen

Jordi Sans i Sabrafen
	Jordi Sans rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol
Biografia
Naixement	28 juny 1933 ; Barcelona
Mort	9 desembre 2004 (71 anys); Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Metge oncòleg
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1994–); Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Premis
	(2003) Creu de Sant Jordi ;

Jordi Sans i Sabrafen (Barcelona, 1933 - 2004) fou un metge català.

Biografia

Doctor en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, on va ser professor. Fou pioner del tractament de les leucèmies a Espanya i va crear el primer servei d'hematologia i oncologia mèdica de l'Estat a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona el 1973. Cap de la Unitat d'Hematologia i Oncologia de l'Hospital del Sagrat Cor, fou vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on impulsà l'ús de la llengua catalana en l'àmbit mèdic. Fou president de la Societat Catalana d'Hematologia i formà part del Comitè Organitzador del I Congrés Nacional d'Oncologia Mèdica. Fou membre de la Comissió de Medicina i Especialitats Relacionades del Consell Català de Ciències de la Salut, de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, de la Societat Espanyola de Medicina Interna i de la Societat d'Oncologia. El 1994 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Manual de quimioterapia antineoplásica i d'hematología clínica (1976)
On som i on anem al cap de mig segle de tractament químic de les malalties neoplàstiques (2000)
L'evolució de l'ús del català en medicina a Catalunya durant el segle xx. El llarg camí d'una bella i expressiva història (2002)
" Hematologia Clínica". 5 edicions. Ultima edició any 2006. Elsevier.

Premis i fites
Precedit per: Josep Antoni Salvà i Miquel	President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 2003-2004	Succeït per: Jacint Corbella i Corbella