Andrés Martínez y Vargas
BiografiaAndrés Martínez Vargas va néixer a Barbastro (Osca) el 27 d'octubre de l'any 1861. Va cursar estudis de Medicina a Saragossa, llicenciant-se als 19 anys. Amplià els seus coneixements a Madrid i Nova York, on va realitzar l'especialitat de pediatria amb Jacobi. Més endavant també viatjà a Mèxic, fins que el 1888 tornà a Espanya, on aconseguí la càtedra de Malalties de la Infantesa a Granada.[2] Més tard va obtenir la càtedra de Pediatria a la Universitat de Barcelona, de la que va ser rector (1923-1927) substituint Carulla quan va ser destituït per Primo de Rivera. Durant la guerra civil es va traslladar a Pamplona, on va treballar com a metge de sala i cap de cirurgia de l'hospital “Alfonso Carlos”. El Col·legi de Metges de Navarra el va nombrar soci honorari (1937) i el Govern li va concedir el títol de Caballero de la Orden de Alfonso X el Sabio (1941). Considerat l'impulsor de la medicina infantil a Espanya fos com a professor, escriptor, conferenciant o metge. Les seves intervencions en congressos europeus de Pedologia, Pediatria i Puericultura van ser cèlebres. L'any 1900 funda la publicació La medicina de los niños que dirigeix fins al 1936. L'any 1894 ingressa a la Real Academia de Medicina de Cataluña; el 1912 funda la Sociedad Española de Pediatría; el 1914 és l'organitzador i president del I Congreso Español de Pediatría; el 1916 funda l'Instituto Nipiológico[3] amb l'objectiu de reduir la mortalitat infantil. L'any 1922 és senador electe per Osca[4] i el 1923 és nomenat académic de Mèrit de la Real Academia Hispano-Americana de Ciencias y Artes i el 1926 Cavaller de la Legió d'Honor francesa. Va morir a Barcelona el dia 26 de juliol de 1948. Publicacions
Referències
BibliografiaEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia