|
Manuel Riu i Riu
BiografiaEl seu pare era de Sallent i la seva mare de Sant Llorenç de Morunys, procedents de la petita burgesia catalana. El seu pare era mestre i els avantpassats fusters, tallistes i dauradors d'altars. El 1966 fou catedràtic d'història medieval i va ser destinat a la Universitat de Granada i el 1969 a la Universitat de Barcelona. De l'any 1983 al 1994 va dirigir el Departament d'Història Medieval i Paleografia.[1] Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera. També es va dedicar a l'arqueologia medieval. Va dirigir o codirigir, amb el Dr. Alberto del Castillo, excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, del vilatge de Caulès, del monestir de Sant Sebastià del Sull, del poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, del Castell de Mataplana, Casampons (o Casa-en-Ponç), Marmuyas (o Mazmúllar)[2] a Màlaga, entre d'altres. De reconegut prestigi, va dirigir la publicació bibliogràfica Índice Histórico Español i codirigir les revistes Quaderns d'Estudis Medievals i Acta historica et archaelogica Mediaevalia; així mateix, va col·laborar a Catalunya Carolíngia. Fou membre de la secció historico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l'Acadèmia d'història de Madrid. El 2003, va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2006 va rebre el premi ciutat de Berga a la Cultura.[3] És fill adoptiu de Sant Llorenç de Morunys, on té un carrer dedicat des de 2007.[4] Obres
 Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.svg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
