|
Gran Premi de Suècia de Motocròs 500cc
El Gran Premi de Suècia de Motocròs en la cilindrada de 500cc (en suec, Sveriges Grand Prix i Motocross 500cc), abreujat GP de Suècia de 500cc, fou una prova internacional de motocròs que es va celebrar anualment a Suècia entre el 1952 i el 2003, és a dir, des de la primera edició del Campionat d'Europa fins al final del Campionat del Món d'aquesta cilindrada (el 2004, la històrica categoria de 500cc fou reconvertida a la ja desapareguda MX3). Anomenat inicialment només "Gran Premi de Suècia de Motocròs", no fou fins a la segona edició de la Copa d'Europa de 250cc, el 1958, quan se'l va començar a conèixer amb l'afegitó de la cilindrada ("Gran Premi de Suècia de Motocròs de 500cc") per tal de diferenciar-lo del Gran Premi de Suècia de Motocròs de 250cc, amb el qual convisqué des d'aleshores en circuits i dates separats. Després de les sis edicions inicials, totes elles a Saxtorp, el Gran Premi inicià una etapa de rotació geogràfica per tot Suècia i, al llarg dels anys, s'arribà a disputar en un total de 15 nous escenaris diferents. Els que més es varen repetir varen ser Uddevalla, amb un total de 7 edicions, i Saxtorp i Vasteras, amb 8 edicions cadascun. També la data de celebració en va anar variant, per bé que la més habitual va ser al mes de maig. Edicions
Palmarès Edicions que puntuaren per al Campionat d'Europa (la resta, tret que s'especifiqui, puntuà per al mundial de 500cc)
Edició que puntuà per al mundial de 650cc
Estadístiques
Guanyadors múltiples
Victòries per país
Victòries per marca
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
