Gran Premi d'Itàlia de Motocròs 500cc
El Gran Premi d'Itàlia de Motocròs en la cilindrada de 500cc (en italià, Gran Premio d'Italia di Motocross 500cc), abreujat GP d'Itàlia de 500cc, fou una prova internacional de motocròs que es va celebrar anualment a Itàlia entre el 1949 i el 2003, és a dir, des d'abans de la instauració del primer Campionat d'Europa (1952) fins al final del Campionat del Món d'aquesta cilindrada (el 2004, la històrica categoria de 500cc fou reconvertida a la ja desapareguda MX3). Anomenat inicialment només "Gran Premi d'Itàlia de Motocròs", no fou fins a la creació de la Copa d'Europa de 250cc, el 1957, quan se'l va començar a conèixer amb l'afegitó de la cilindrada ("Gran Premi d'Itàlia de Motocròs de 500cc") per tal de diferenciar-lo del Gran Premi d'Itàlia de Motocròs de 250cc, amb el qual convisqué des d'aleshores en circuits i dates separats. Sorgit com a continuació del Motocross Internazionale di Imola, que el 1948 es disputà dues vegades en aquella població de la ciutat metropolitana de Bolonya, el GP d'Itàlia de 500cc se celebrà ininterrompudament a Imola fins al 1965, amb la sola excepció de l'edició de 1964. A partir de 1966, la prova inicià una etapa de rotació geogràfica per tot Itàlia i, al llarg dels anys, s'arribà a disputar en un total de 18 nous escenaris diferents, dels quals els que més es varen repetir varen ser Cingoli i Esanatoglia, amb 4 edicions cadascun, i Castiglione del Lago, amb un total de 5 edicions. HistòriaEl 23 de maig de 1948, el neerlandès Hennie Rietman[1][2] guanyà el primer Motocross Internazionale di Imola, la primera cursa internacional d'aquest esport mai organitzada a Itàlia.[3][4] El 3 d'octubre del mateix any, la prova es va tornar a celebrar al mateix indret, un circuit muntat per a l'ocasió al Parco delle Acque Minerali, dalt del turó anomenat Monte Castellaccio. Feia poc més d'un any de la celebració del primer Motocross de Namur a La Citadelle (11 d'abril de 1947), l'antecedent immediat del GP de Bèlgica, i del primer Motocross des Nations (26 de juliol de 1947), la primera i més emblemàtica competició internacional de motocròs. La d'Imola fou, per tant, una de les curses més antigues del calendari internacional d'aquest esport. El 1949, l'any de la inauguració del mundial de velocitat, l'esdeveniment passà a anomenar-se Gran Premi d'Itàlia (Gran Premio d'Italia Internazionale), tot i no puntuar encara per a cap campionat internacional. Fou a partir de 1952, amb la instauració del Campionat d'Europa, quan el Gran Premi començà a puntuar per a aquest campionat (aquella edició la va guanyar el belga Auguste Mingels). El 1957, el Campionat d'Europa esdevingué mundial i el Gran Premi començà a puntuar, doncs per a un Campionat del Món (el guanyador en aquella ocasió fou el suec Bill Nilsson). Imola va acollir el Gran Premi d'Itàlia de forma ininterrompuda fins al 1965, habitualment al mes de juny i sempre al mateix circuit. El 1964, però, en comptes del de 500cc, la ciutat organitzà el seu únic GP d'Itàlia de 250cc: fou el 31 de maig i el guanyador en va resultar el suec Torsten Hallman. Exceptuant, doncs, l'edició de 1964 (en què el Gran Premi de 500cc es va córrer a Avigliana), a Imola s'hi disputaren un total de 16 edicions de l'esdeveniment (18 si es compten les dues inicials del Motocròs Internacional), totes elles al cèlebre circuit del Parc de les Aigües Minerals. La prova és recordada actualment dins el món del motocròs com una de les més prestigioses d'aquest esport, i anualment es commemora a la ciutat bolonyesa amb tota mena d'actes oficials, els quals compten sovint amb l'assistència de nombrosos pilots històrics vinguts d'arreu d'Europa.[5][6] EdicionsEsdeveniment precursor
GP d'Itàlia de 500cc
PalmarèsMotocròs Internacional d'ImolaFont:[7]
GP d'Itàlia de 500cc Edicions que no puntuaren per a cap campionat internacional
Edicions que puntuaren per al Campionat d'Europa (la resta, tret que s'especifiqui, puntuà per al mundial de 500cc)
Edició que puntuà per al mundial de 650cc
Estadístiques
Guanyadors múltiplesVictòries per país
Victòries per marca
Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia