|
Gran Premi d'Àustria de Motocròs 250cc
El Gran Premi d'Àustria de Motocròs en la cilindrada de 250cc (en alemany, Großer Preis von Österreich Moto-Cross 250 ccm), abreujat GP d'Àustria de 250cc, fou una prova internacional de motocròs que es va celebrar regularment a Àustria entre el 1957 i el 2003, és a dir, des de la primera edició del Campionat d'Europa fins al final del Campionat del Món d'aquesta cilindrada (el 2004, la històrica categoria dels 250cc fou reconvertida a la nova MX1, actual MXGP). Anomenat inicialment només "Gran Premi d'Àustria de Motocròs", quan el 1958 es va estrenar a Sittendorf el Gran Premi de 500cc se'l va començar a conèixer amb l'afegitó de la cilindrada ("Gran Premi d'Àustria de Motocròs de 250cc") per tal de diferenciar-lo de l'altre, amb el qual convisqué les dues primeres edicions al mateix esdeveniment i, d'ençà del 1965, en circuits i dates separats. La prova tingué una certa rotació geogràfica per Àustria i, al llarg dels anys, s'arribà a disputar en cinc escenaris diferents. Els que més es varen repetir varen ser els de Launsdorf i Sittendorf, amb un total de 5 i 6 edicions respectivament, i Schwanenstadt, amb 10 edicions. Edicions
Palmarès Edicions que puntuaren per al Campionat d'Europa (la resta, tret que s'especifiqui, puntuà per al mundial de 250cc)
Edició que puntuà per al mundial de Motocross GP
Estadístiques
Guanyadors múltiples
Victòries per país
Victòries per marca
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Premi d'Àustria de Motocròs 250cc
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
