Ferroniquelplatí

Ferroniquelplatí
Fórmula química	Pt₂FeNi
Epònim	ferro, níquel i platí
Localitat tipus	Placer del riu Pekul'nei, Txukotka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AG.40
Nickel-Strunz 9a ed.	1.AG.40
Dana	1.2.4.3
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 3,871(4) Å; c = 3,635(5) Å;
Color	blanc plata
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Ir, Cu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-071
Any d'aprovació	1983
Símbol	Fnpt
Referències	[1]

El ferroniquelplatí és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la seva composició química.

Característiques

El ferroniquelplatí és un aliatge de ferro, níquel i platí, com el seu nom indica, de fórmula química Pt₂FeNi. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Fa intercreixements amb altres minerals del grup del platí, en forma de grans nodulars gens o lleugerament arrodonits, de fins a 4,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la tulameenita.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el ferroniquelplatí pertany a «01.AF: Aliatges de PGE-metall» juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, atokita, rustenburgita, zviaguintsevita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, isoferroplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita.

Formació i jaciments

Va ser descobert l'any 1983 en un placer del riu Pekul'nei, a Txukotka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També se n'ha trobat en altres indrets de Rússia, a la República Dominicana, Etiòpia, Nova Caledònia, Sud-àfrica i els Estats Units. Sol trobar-se associat a altres minerals com: isoferroplatí, tetraferroplatí, ruteniridosmina, laurita, irarsita, cooperita, sperrylita, hol·lingworthita, cherepanovita, cromita o olivina.[2]

Referències

1. «Ferronickelplatinum» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 gener 2016].
2. «Ferronickelplatinum» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 gener 2016].
3. «Ferronickelplatinum-Tulameenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 gener 2016].