Zviaguintsevita

Zviaguintsevita
Zviaguintsevita del massís ultrabàsic-alcalí de Kondyor (Mina de Kondyor);Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia. Mida: 0,5 x 0,5 x 0,2 cm
Fórmula química	(Pd,Pt,Au)₃(Pb,Sn)
Epònim	Orest Ievguénevitx Zviàguintsev
Localitat tipus	Dipòsit de níquel-coure de Talnakh, Noril'sk, Península de Taimir, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AG.10
Nickel-Strunz 9a ed.	1.AG.10
Nickel-Strunz 8a ed.	I/A.05b
Dana	1.2.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 4,02Å
Grup espacial	grup espacial 221
Color	blanc cremós
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Cu, Fe, Ni
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1966-006
Any d'aprovació	1966
Símbol	Zv
Referències	[1]

La zviaguintsevita[2] és un mineral de la classe dels elements natius. S'anomena així per Orest Ievguénevitx Zviàguintsev, un geoquímic rus especialitzat en minerals de platí.[1]

Classificació

La zviaguintsevita es troba classificada en el grup 1.AG.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges d'elements del grup del platí; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, atokita, rustenburgita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, isoferroplatí, ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.5.4 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 5 i 4 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques

La zviaguintsevita és un compost químic de fórmula química (Pd, Pt, Au)₃(Pb, Sn). Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.[1] Sol aparèixer en forma de grans irregulars o en vetes de sulfur de coure associat amb diferents intrusions de gabro-diabases.[3]

Formació i jaciments

Ha estat descrit al dipòsit de níquel-coure de Talnakh (Rússia). També s'ha descrit en altres jaciments de Sibèria, Escandinàvia, Groenlàndia, Nord-amèrica i Sud-àfrica.[1]

Referències

1. «Zvyagintsevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. Riba Arderiu, Oriol. Vocabulari de mineralogia. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 153. ISBN 9788493100100. 
3. Zvyagintsevite Mineral Data, (en anglès), WebMineral

Bibliografia

• Genkin, A.D., Murav'eve, I.V., and Troneva, N.V. (1966) Zvyagintsevite, a natural intermetallic compound of palladium, platinum, lead and tin. Geologiya Rudnykh Mestorozhdeniy: 8(3): 94-100 (A)(in Russian).
• Cabri, L.J. and Traill, R.J. (1966) New palladium minerals from Noril'sk, western Siberia. Canadian Mineralogist: 8: 541-550.
• American Mineralogist (1967): 52: 299.
• Canadian Mineralogist (1999): 37: 1507-1524.
• Sluzhenikin, S.F. & Mokhov, A.V. (2015): Gold and silver in PGE–Cu–Ni and PGE ores of the Noril'sk deposits, Russia. Mineralium Deposita 50, 465-492.