Isoferroplatí

Isoferroplatí
Fórmula química	Pt₃Fe
Epònim	sistema cristal·lí cúbic, ferro, platí i composició
Localitat tipus	Stillwater igneous complex ^(en)
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AG.35
Nickel-Strunz 9a ed.	1.AG.35
Dana	1.2.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 3,86Å;
Duresa (Mohs)	5
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Ir, Os, Ru, Rh, Ni
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-012a
Any d'aprovació	1975
Símbol	Ifpt
Referències	[1]

L'isoferroplatí és un mineral de la classe dels elements natius. Va ser descobert l'any 1975.[1] S'anomena així per la seva composició i estructura cristal·lina.[2]

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'isoferroplatí pertany al grup 1.AG.35 (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges d'elements del grup del platí; el nombre 35 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.5.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 5 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1] Els minerals relacionats segons Nickel-Strunz són: hexaferro, garutiïta, atokita, rustenburgita, zviaguintsevita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita.[1]

Característiques

L'isoferroplatí és un mineral de fórmula química Pt₃Fe. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.[1]

Formació i jaciments

L'isoferroplatí ha estat descrit en diverses localitats, d'entre les quals tres es consideren com a localitats tipus: el dipòsit de tipus placer del riu Tulameen, a la Colúmbia Britànica (Canadà); Witwatersrand (Sud-àfrica) i el complex de Stillwater, Montana, EUA. Ha estat descrit a tots els continents menys a Europa ni a l'Orient mitjà.[1]

Referències

1. «Isoferroplatinum» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. Isoferroplatinum Mineral Data, (en anglès) Web Mineral

Bibliografia

• CABRI, L.J. & FEATHER, C.E. (1975): Platinum-iron alloys: a nomenclature based on a study of natural and synthetic alloys. Canadian Mineralogist 13, 117-126.
• CABRI, L.J., HARRIS, D.C. & WEISER, T.W. (1996): Mineralogy and distribution of platinum-group mineral (PGM) placer deposits of the world. Exploration and Mining Geology 5, 73-167.
• Zhernovsky, I.V., Mochalov, A.G., and Rudashevsky, N.S. (1985) Phase inhomogeneity of isoferroplatinum enriched in iron. Doklady Akademii Nauk SSSR: 283: 196-200 (in Russian).
• Stone, W.E. and Fleet, M.E. (1990) Platinum-iron alloy (Pt3Fe) in kimberlite from Fayette County, Pennsylvania. American Mineralogist: 75: 881-885.
• Distler, V.V., et al. (2006): "The nanoblock structure of natural isoferroplatinum and problem of quasicrystalline state of some platinum group minerals": Doklady, Russian Acad. Sci., Earth Sci.Sections: 407(2): 335-338.