Ruteniridosmina

Ruteniridosmina
Fórmula química	(Ir,Os,Ru)
Epònim	composició química, ruteni, iridi i osmi
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AF.05
Nickel-Strunz 9a ed.	1.AF.05
Nickel-Strunz 8a ed.	I/A.05a
Dana	1.2.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Color	blanc-plata
Duresa (Mohs)	6 a 7
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Impureses comunes	Pt, Pd, Rh, Fe, Ni
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1973 s.p.
Any d'aprovació	1936
Símbol	Rir
Referències	[1]

La ruteniridosmina és un mineral de la classe dels elements natius. El seu nom és degut a la seva composició, formada per ruteni, iridi i osmi.

Característiques

La ruteniridosmina és un aliatge de fórmula química (Ir,Os,Ru). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6 i 7. Va ser definida com una nova espècie per l'Associació Mineralògica Internacional dins dels aliatges naturals d'Os-Ir-Ru.[2] El camp de composició de la ruteniridosmina va ser restringit quan es va revisar la nomenclatura als aliatges en què l'iridi és l'element dominant.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ruteniridosmina pertany a «01.AF: Metalls i aliatges de metalls, elements del grup del platí» juntament amb els següents minerals: osmi, ruteni, iridi, pal·ladi, platí, rodi.

Formació i jaciments

L'ocurrència natural d'aquest mineral es va confirmar a partir de troballes a diverses localitats del Canadà, del Japó i d'una localitat desconeguda a Nova Guinea.[3] Va ser descoberta l'any 1936, i té quatre localitats tipus diferents, tres a la Colúmbia Britànica (Canadà) i una altra a Hokkaido (Japó).

Referències

1. «Rutheniridosmine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2016].
2. Harris, D.C.; L.J. Cabri «The nomenclature of the natural alloys of osmium, iridium and ruthenium based on new compositional data of alloys from world-wide occurrences». Canadian Mineralogist, 12, 1974, pàg. 104-112.
3. Harris, D.C.; L.J. Cabri «Nomenclature of platinum-group element alloys: review and revision.». Canadian Mineralogist, 29, 1991, pàg. 231-237.