Epididimita

Epididimita
Epididimita de la pedrera Poudrette (Mont Saint-Hilaire, Quebec, Canadà)
Fórmula química	Na₂Be₂Si₆O15·H₂O
Epònim	epi- ^(en) i bessó
Localitat tipus	pegmatita Narssârssuk, Altiplà Narsaarsuk, Igaliku, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	silicats > Inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D*.02
Dana	66.3.1.4
Heys	14.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 12,7334(4) Å; b = 13,6298(5) Å; c = 7,3467(3) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,544 nβ = 1,544 nγ = 1,546
Birefringència	δ = 0,002
Angle 2V	mesurat: 22°
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Al, Fe, Mg, Ca, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1893
Símbol	Edd
Referències	[1]

L'epididimita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom prové del grec del grec επι (epi, a prop), i δίδνμος (didimos, bessó) referint-se a la relació dimòrfica amb l'eudidimita.[1]

Característiques

L'epididimita és un inosilicat de fórmula química Na₂Be₂Si₆O₁₅·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls pseudohexagonals, tabulars en {001}, també allargats al llarg de [010], de fins a 6 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epididimita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Formació i jaciments

L'epididimita és un mineral de fase tardana que es forma en pegmatites de nefelina i sienita.[2] Va ser descoberta a la pegmatita Narssârssuk, a l'altiplà homònim, (Igaliku, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, Dinamarca, els Estats Units, Malaui, Noruega, Portugal, Rússia i el Tajikistan.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, egirina, eudialita, elpidita, neptunita, tugtupita, leucofanita, natrolita i analcima.[2]

Referències

1. «Epididymite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Epididymite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 1r juliol 2018].