Clinotobermorita

Clinotobermorita
Fórmula química	[Ca₄Si₆O17·2H₂O]·(Ca·3H₂O)
Epònim	sistema monoclínic i tobermorita
Localitat tipus	Mina Fuka, Fuka, Bicchu-cho, Takahashi, Prefectura d'Okayama, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.10
Dana	72.3.2.2
Heys	14.5.24
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema monoclínic
Duresa (Mohs)	4,5
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,575 nβ = 1,580 nγ = 1,585
Birefringència	δ = 0,010
Angle 2V	mesurat: 89°, calculat: 88°
Dispersió òptica	molt feble
Impureses comunes	Ti, B, Al, Fe, Mn, Mg, Na, K, F
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1990-005
Símbol	Ctbm
Referències	[1]

La clinotobermorita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al supergrup de la tobermorita. Rep el nom per la seva relació amb la tobermorita.

Característiques

La clinotobermorita és un silicat de fórmula química [Ca₄Si₆O₁₇·2H₂O]·(Ca·3H₂O). La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional i redefinida l'any 2014, segons la nova nomenclatura del grup de la tobermorita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinotobermorita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Fuka, situada a Bicchu-cho, a la ciutat de Takahashi (Prefectura d'Okayama, Japó). També ha estat descrita al dipòsit de Bazhenovsk (óblast de Sverdlovsk, Rússia), a la mina Wessels (Cap Septentrional, Sud-àfrica), i en algunes pedreres de la província de Vicenza (Itàlia). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Clinotobermorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 gener 2020].