Tinaksita

Tinaksita
Tinaksita (marró) sobre charoïta (violeta)
Fórmula química	K₂Na(Ca,Mn^2+)₂TiO[Si₇O18(OH)]
Localitat tipus	Massís de Murunskii, Confluència dels rius Chara i Tokko, Escut d'Aldan, Sakhà, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.75
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.75
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.07
Dana	67.2.1.1
Heys	14.9.36
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,37 Å; b = 12,16 Å; c = 7,05 Å; α = 90,91°; β = 99,31°; γ = 92,76°
Color	groguenc, blanc grisenc
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,593 nβ = 1,621 nγ = 1,666
Birefringència	δ = 0,073
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Al, Fe, Mg, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968 s.p.
Símbol	Tnk
Referències	[1]

La tinaksita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de la seva composició (Ti, Na, K, Si).

Característiques

La tinaksita és un silicat de fórmula química K₂Na(Ca,Mn^2+)₂TiO[Si₇O₁₈(OH)]. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg de potassi de la senkevichita. Químicament és similar a la faizievita i l'odintsovita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tinaksita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al massís de Murunskii, a la confluència dels rius Chara i Tokko (Sakhà, Rússia). També ha estat trobada en altres indrets del mateix massís, així com a les províncies russes de Múrmansk i Irkutsk. També ha estat descrita a l'Aràbia Saudí.

Referències

1. «Tinaksite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2020].