Cúmul de la Papallona

Cúmul de la Papallona
Tipus	cúmul obert
Tipus espectral (estel)	II
Descobert per	Giovanni Battista Odierna[1]
Data de descobriment	1654[1]
Constel·lació	Escorpió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	0,4 kpc [2]
Radi	6 a. ll.[3]
Magnitud aparent (V)	4,2 (banda V)[4] 4,48 (banda B)[5]
Paral·laxi	2,1626 mas[6]
Moviment propi (declinació)	−5,8063 mas/a [6] −5,806 mas/a [6]
Moviment propi (ascensió recta)	−1,3662 mas/a [6] −1,366 mas/a [6]
Velocitat radial	−9,2 km/s[6]
Ascensió recta (α)	17^h 40^m 19.992^s[7]
Declinació (δ)	-33° 44' 48.12''[7]
Metal·licitat	0,07[8]
Part de	Braç d'Orió
Catàlegs astronòmics
NGC	6405
M 6 (Catàleg Messier) NGC 6405 (New General Catalogue) C 1736-321 (Catàleg Caldwell) OCl 1030.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 341 (Catàleg Collinder) Melotte 178 (Catàleg Melotte) [KPS2012] MWSC 2661 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 6 o el cúmul de la Papallona (M6, NGC 6405) és un cúmul obert a la constel·lació d'Escorpió. Visualment és l'objecte Messier més proper en distància angular al centre de la Via Làctia, a la constel·lació de Sagitari.

Moltes de les estrelles del cúmul són estrelles blaves calentes, de tipus B, encara que la més brillant del cúmul és una estrella gegant taronja del tipus K. Aquesta estrella, coneguda com a BM Scorpii, està classificada com a estrella variable semiregular; la seva lluentor varia des d'una magnitud +5,5 fins a magnitud +7,0. En les fotografies en color del cúmul de la Papallona, aquesta estrella taronja contrasta amb les seves veïnes blaves. L'estrella V862 Scorpii és una variable del tipus Gamma Cassiopeiae; la seva magnitud varia de 2 a 8,5.

Les estimacions sobre la distància del cúmul han variat al llarg dels anys, amb un valor mitjà proper als 1.600 anys llum, que donava una dimensió espacial d'uns 12 anys llum. Mesures més modernes mostren la seva lluentor total amb magnitud 4,2. La dimensió aparent és de 25 minuts d'arc, uns 20 anys llum.

Història

Robert Burnham va proposar que Ptolemeu podia haver vist el cúmul de la Papallona a ull nu mentre observava el seu veí, actualment conegut com a cúmul de Ptolemeu (M7). Giovanni Battista Hodierna va ser el primer astrònom de qui es té constància que va veure el cúmul de la Papallona abans de 1656. Charles Messier el va catalogar el 1764, però no va ser fins al segle XX que se'n van mesurar algunes propietats.

Referències

1. «Messier 6». Arxivat de l'original el 19 setembre 2018. [Consulta: 23 juliol 2018].
2. «Kinematics of OB-associations and the new reduction of theHipparcosdata» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 21-11-2009, pàg. 518–523. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15484.X.
3. «Messier 6». Arxivat de l'original el 19 setembre 2018. [Consulta: 24 juliol 2018].
4. Afirmat a: SIMBAD. Títol: NGC 6405. Data de consulta: 24 juliol 2018.
5. Afirmat a: SIMBAD.
6. Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
7. «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
8. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.

Enllaços externs

• Messier 6 - SEDS Messier. (anglès)