Brizziïta

Brizziïta
Fórmula química	NaSb^5+O₃
Localitat tipus	mina Le Cetine di Cotorniano, Chiusdino, Província de Siena, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.05
Dana	44.3.12.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 5,301Å; c = 15,932Å;
Grup puntual	3 - romboedral
Grup espacial	grup espacial R-3
Color	incolor, rosa clar o groc en agregats
Macles	en {0001}, polisintètiques, comunes
Exfoliació	perfecta en {0001}
Tenacitat	elàstica
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	4,8 g/cm³ (mesurada); 4,95 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,840 nε = 1,631
Birefringència	δ = 0,209
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-044
Símbol	Bzi
Referències	[1]

La brizziïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del col·leccionista de minerals Giancarlo Brizzi (1936-1992), qui va descobrir els primers espècimens.

Característiques

La brizziïta és un òxid de fórmula química NaSb^5+O₃. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1993. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma cristalls hexagonals, d'aproximadament 0,2 mil·límetres, aplanats en {0001}, en agregats densos i incrustacions.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brizziïta pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Le Cetine di Cotorniano, a Chiusdino (província de Siena, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Pereta (província de Grosseto, Itàlia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibiconita, mopungita, cetineïta i senarmontita.[2]

Referències

1. «Brizziite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
2. «Brizziite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 abril 2016].