Pseudobrookita

Pseudobrookita
Fórmula química	Fe₂TiO₅
Epònim	pseudo- i brookita
Localitat tipus	Uroi Hill (Arany Hill), Simèria, Província de Hunedoara, Romania
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.11
Dana	7.7.1.1
Heys	7.9.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,81Å; b = 9,95Å; c = 3,73Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	negre marronós, marró vermellós, negre
Macles	dubtoses
Exfoliació	bona en {010}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	adamantina, grassa, metàl·lica
Color de la ratlla	marró
Densitat	4,33 a 4,39 g/cm³ (mesurada); 4,39 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,350 nβ = 2,390 nγ = 2,420
Birefringència	δ = 0,070
Angle 2V	mesurat: 50°, calculat: 80°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1988 s.p.
Any d'aprovació	1878
Símbol	Pbrk
Referències	[1]

La pseudobrookita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec ψευδής (pseudo), fals, i brookita, perquè la seva semblança amb aquesta espècie mineral és enganyosa.

Característiques

La pseudobrookita és un òxid de fórmula química Fe₂TiO₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'armalcolita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudobrookita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1878 al mont Uroi (Arany Hill), a Simèria, a la província de Hunedoara (Romania). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat pseudobrookita al Carxe, a les mines de Nuestra Señora del Carmen, situades a Jumella (comarca de l'Altiplà),[3] i a El Pont de Suert (Alta Ribagorça).[4]

Referències

1. «Pseudobrookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
2. «Armalcolite-Pseudobrookite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
3. Venturelli, G.; Salvioli-Mariani, E.; Toscani, L.; Barbieri, M.; Gorgoni, C. «Post-magmatic apatite + hematite + carbonate assemblage in the Jumilla lamproites. A fluid inclusion and isotope study». Lithos, 30, 2, 01-06-1993, pàg. 139–150. DOI: https://doi.org/10.1016/0024-4937(93)90012-2 [Consulta: 29 gener 2024].
4. Calvo Rebollar, Miguel; Rewitzer, Christian. Atlas de minerales de España. Saragossa: Prames, 2022 [Consulta: 29 gener 2024].