Boussingaultita

Boussingaultita
Fórmula química	(NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O
Epònim	Jean Baptiste Boussingault
Localitat tipus	Travale, Montieri, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.13
Dana	29.3.7.2
Heys	25.3.17
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,324(7) Å; b = 12,597(9) Å; c = 6,211(5) Å; β = 107,1°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, rosa-groguenc; incolor en llum transmesa
Exfoliació	perfecta en {_201}
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	1,722 g/cm³ (mesurada); 1,722 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,472 nβ = 1,473 nγ = 1,479
Birefringència	δ = 0,007
Angle 2V	mesurat: 51°
Dispersió òptica	perceptible r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1864
Símbol	Bsg
Referències	[1]

La boussingaultita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom en honor del químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887).

Característiques

La boussingaultita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Forma una sèrie de solució sòlida amb la mohrita, en la que el magnesi es va substituint per ferro.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boussingaultita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

Es pot originar com a producte d'alteració, per hidratació, de l'efremovita. Es troba en fumaroles d'àcid bòric. Va ser descoberta a Travale, al municipi de Montieri, situat a la província de Grosseto (Toscana, Itàlia).

Referències

1. «Boussingaultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].
2. «Boussingaultite-Mohrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].