Picromerita

Picromerita
Picromerita en halita
Fórmula química	K₂Mg(SO₄)₂·6H₂O
Epònim	amargor i part
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.13
Dana	29.3.6.1
Heys	25.3.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,06Å; b = 12,25Å; c = 6,12Å; β = 104,78°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, blanc, vermellós, groguenc, grisenc; incolor a la llum transmesa
Exfoliació	perfecta - perfecta en {201}
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,028 g/cm³ (mesurada); 2,039 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,461 nβ = 1,463 nγ = 1,476
Birefringència	δ = 0,015
Angle 2V	mesurat: 47°, calculat: 46°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Any d'aprovació	1855
Símbol	Pmr
Referències	[1]

La picromerita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la picromerita. El seu nom prové dels termes grecs per "amarg" i "part" en al·lusió a la presència de magnesi en la seva composició que li dona un gust amarg i es va aplicar originalment al material cristal·litzat a partir d'una solució aquosa de sals mixtes de fumaroles del Vesuvi.[1]

Característiques

La picromerita és un sulfat de fórmula química K₂Mg(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són equants, de fins a 5 cm, mostrant {001}, {010}, {100}, {110}, {011}, {201}, {111} i diverses altres formes; també pot cristal·litzar incrustant altres sals; o de forma massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. La picromerita es pot deshidratar en períodes que poden anar de dies a anys, depenent de les condicions, a leonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la picromerita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

La picromerita es forma principalment en dipòsits de sal oceànics, també en sublimats en fumaroles volcàniques i en un dipòsit mineral hidrotermal ric en sulfats.[2] Va ser descoberta al Vesuvi l'any 1855. També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, els Estats Units, l'Iran, Itàlia, el Kazakhstan, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Ucraïna, Xile i la Xina.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: halita, anhidrita, caïnita, epsomita (dipòsits de sal oceànics); hohmannita, metavoltina, metasideronatrita (Chuquicamata, Xile).[2]

Referències

1. «Picromerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2017].
2. «Picromerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 juliol 2017].