Efremovita

Efremovita
Fórmula química	(NH₄)₂Mg₂(SO₄)₃
Localitat tipus	mina de carbó No. 43, Kopeisk, conca minera de Txeliàbinsk, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AC.10
Dana	28.4.4.3
Heys	25.3.16
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 9,99Å;
Duresa (Mohs)	2
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1987-033a
Any d'aprovació	1989
Símbol	Efr
Referències	[1]

L'efremovita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la langbeinita. Rep el seu nom en honor del Dr. Ivan Antonovich Yefremov (1907–1972), geòleg rus i escriptor de ciència-ficció.

Característiques

L'efremovita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Mg₂(SO₄)₃. És un sulfat d'amoni i magnesi higroscòpic que s'hidrata a boussingaultita a temperatura ambient. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans equidimensionales, de fins a 0,015 mil·límetres; típicament com a crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'efremovita pertany a «07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: vanthoffita, piracmonita, langbeinita, manganolangbeinita, yavapaiïta, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita, metathenardita i aftitalita.

Formació i jaciments

Es troba com a crostes en la crema del dipòsits de mines de carbó, format per la reacció dels gasos de combustió amb roques carbonatades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofre, kladnoïta, mascagnita i boussingaultita.[2] Va ser descoberta l'any 1989 a la mina de carbó No. 43 de Kopeisk, a la conca minera de Txeliàbinsk (Districte Federal dels Urals, Rússia).

Referències

1. «Efremovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juliol 2016].
2. «Efremovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 juliol 2016].