Kladnoïta

Kladnoïta
Fórmula química	C₆H₄(CO)₂NH
Epònim	Kladno
Localitat tipus	mina Kladno (Nejedlý I Mine; Zdeněk Nejedlý Mine; Schoeller Mine; Schöller Mine), Libušin, Kladno, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.CA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	10.CA.25
Nickel-Strunz 8a ed.	IX/B.02 – Anhang
Dana	50.4.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 22,7Å; b = 7,61Å; c = 3,76Å; β = 91,32°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc, blanc, incolor
Exfoliació	bona
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,501 nβ = 1,519 nγ = 1,755
Birefringència	δ = 0,254
Dispersió òptica	relativament forta
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1942
Símbol	Kdn
Referències	[1]

La kladnoïta és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de la localitat de Kladno, a la República Txeca, la seva localitat tipus.

Característiques

La kladnoïta és una substància orgànica de fórmula química C₆H₄(CO)₂NH. Químicament és idèntic a la ftalimida. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kladnoïta pertany a «10.CA - Miscel·lània de minerals orgànics» juntament amb els següents minerals: refikita, flagstaffita, hoelita, abelsonita, guanina, tinnunculita, urea i uricita.

Formació i jaciments

Es forma com a resultat d'incendis en munts de carbó.[2] Va ser descoberta l'any 1942 a la mina Kladno, a Libušin, Kladno (Bohèmia, República Txeca). També ha estat descrita a la mina de carbó Kateřina, a Radvanice (Regió de Hradec Králové, República Txeca), a Wełnowiec (Alta Silèsia, Polònia), i a Kopeisk (óblast de Txeliàbinsk, Rússia).

Referències

1. «Kladnoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r novembre 2016].
2. «Kladnoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 1r novembre 2016].