Berzeliïta

Berzeliïta
Fórmula química	(NaCa₂)Mg₂(AsO₄)₃
Epònim	Jöns Jacob Berzelius
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AC.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/A.07
Dana	38.2.1.1
Heys	20.8.17
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 12,355(2) Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Grup espacial	grup d'espai Ia-3d
Color	groc, taronja, incolor, taronja terrós; d'incolor a taronja a la llum transmesa
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	subvítria, resinosa, grassa
Color de la ratlla	de quasi blanca a groga-taronja
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,08 a 4,27 g/cm³ (mesurada); 4,068 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 1,702 a 1,748
Birefringència	δ = 0,000 (isotròpic)
Pleocroisme	no pleocroica
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1840
Símbol	Bze
Referències	[1]

La berzeliïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la berzeliïta, inclòs dins el grup estructural del granat. Va ser anomenada l'any 1840 per part d'O. Kuhn en honor de Jöns Jakob Berzelius, químic suec (1779-1848), descobridor del ceri,[2] seleni[3] i tori;[4] Berzelius és ben conegut, també per ser el principal responsable dels símbols químics actuals.[1]

Característiques

La berzeliïta és un arsenat de fórmula química (NaCa₂)Mg₂(AsO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de trapezoedres molt rars {211}, amb petites modificacions de cares {001}, {011}, {012}, de fins a 4 mm; però més comunament com a grans arrodonits o massius.[5] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 i 5. És l'anàleg mineral amb magnesi de la manganberzeliïta, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida. Està relacionada estructuralment amb la palenzonaïta.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berzeliïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.

Formació i jaciments

La berzeliïta es forma en els minerals metamorfosats que contenen Fe-Mn.[5] Va ser descoberta a Långban, a Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita a Itàlia, el Kazakhstan, altres indrets de Suècia, Suïssa i Veneçuela.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: hausmannita, rhodonita, tefroita, hedifana, cariïnita, biotita mangànica, långbanita, braunita, hematita, dolomita, barita i calcita.[5]

Referències

1. «Berzeliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. J. Chem., (1804), p. 397
3. J. Chem., (1817), 21, p. 342
4. Ann. Phys., (1829), 15, p. 633; (1829), 16, p. 385
5. «Berzeliite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 8 setembre 2017].