Varulita

Varulita
Fórmula química	NaCaMn2+ 3(PO₄)₃
Epònim	Varuträsk ^(en)
Localitat tipus	Varuträsk, Skellefteå, Västerbotten, Suècia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/A.05
Dana	38.2.3.3
Heys	19.12.50
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 11,91Å; b = 12,54Å; c = 6,46Å; β = 114,98°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	verd oliva fosc
Exfoliació	bona en {010}; pobre en {100}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	subvítria, resinosa, grassa
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,5 g/cm³ (mesurada); 3,89 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,708 a 1,720 nγ = 1,722 a 1,732
Birefringència	δ = 0,014
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 70°
Dispersió òptica	r > v
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1937
Símbol	Vr
Referències	[1][2]

La varulita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'al·luaudita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, Varuträsk, a Västerbotten, Suècia.

Característiques

La varulita és un fosfat de fórmula química NaCaMn2+
3(PO₄)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la hagendorfita, en la que part del manganès es reemplaça per ferro.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la varulita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la localitat de Varuträsk, a Skellefteå, Västerbotten, Suècia. També ha estat descrita en altres indrets del planeta, però els jaciments on poden trobar-la són escassos.

Referències

1. «Varulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 setembre 2017].
2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 4 setembre 2017].
3. «Hagendorfite-Varulite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 setembre 2017].