Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia. Comprenen el 4,4% de la població del país i pertanyen a 87 tribus diferents.[1][2]
Aproximadament el 50% dels pobles indígenes de Colòmbia viuen als departaments de La Guajira, Cauca i Departament de Nariño. Tot i que la regió de la conca amazònica de Colòmbia és poc poblada, acull més de 70 grups ètnics indígenes diferents.[1]
Demografia i situació
Màscara usada en el ritual popular Kamentsa sobre indígenes Chaquiras de Colòmbia.
La població ameríndia de Colòmbia al Cens de 2018 va comptabilitzar 1.905.617 persones, que representen el 4,4% de la població nacional.[3]
Els pobles indígenes tenen el títol de parts substancials de Colòmbia, principalment en forma de reserves indígenes (resguardos), que engloben un terç de la terra del país.[1] La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior compta amb 567 reserves registrades, que cobreixen aproximadament 365.004 km² que acullen 800.272 persones en 67.503 famílies.[5]
La Constitució Nacional de Colòmbia de 1991 va definir les entitats territorials (Entidades Territoriales) com a departaments, districtes, municipis i territoris indígenes. Dins d'un Entitat Territorial Indígena (ETI) el poble té autonomia en la gestió dels seus interessos, i dins dels límits de la constitució té dret a gestionar els recursos i definir els impostos necessaris per a l'exercici de les seves funcions. Les ETI han de ser definides pel govern d'acord amb la Llei orgànica d'ordenació del territori.
No obstant això, aquesta llei encara no ha estat sancionada per la qual cosa a la pràctica els territoris no estan regulats.[6]
Estatut polític
La Constitució de 1991, en la que els amerindis tingueren un paper destacat, reconeix i protegeix la diversitat ètnica i cultural colombiana. Consagra per a aquestes comunitats drets ètnics, culturals, territorials, d'autonomia i participació:
Igualtat i dignitat de totes les cultures com a fonament de la identitat nacional.
Les diferents llengües indígenes són oficials als seus territoris
Educació bilingüe i intercultural per als grups ètnics
Doble nacionalitat per als pobles indígenes que viuen en zones de frontera.
Mitjançant el vot popular, han aconseguit ser escollits al Congrés de la República, assemblees departamentals, alcaldies i regidors municipals arreu de Colòmbia.
Llista de pobles indígenes
La següent una llista dels 87 pobles indígenes reconeguts oficialment en el cens de 2005,[4][7] amb la seva respectiva població segons el Cens de 2018[8] (els pobles no reconeguts estan en cursives).
Població indígena de Colòmbia per municipi el 2005.
61.4% - 100%
29.6% - 61.3%
11.7% - 29.5%
2.9% - 11.6%
0% - 2.8%
sense dades
Els departaments amb major proporció de indígenes són Vaupés, Guainía, La Guajira, Vichada, Amazones, Cauca i Putumayo. Els departaments de la Guajira, Cauca, Nariño, Córdoba i Sucre concentren aproximadament dos terços dels indígenes del país. La següents és una llista de la població indígena per departament segons el cens de 2018.[9]
El resguardo és una institució legal i sociopolítica d'origen colonial i de caràcter especial, conformada per una comunitat o parcialitat indígena que, amb un títol de propietat comunitària, posseeix el seu territori i el regeix. En el seu àmbit intern el resguardo té una organització ajustada al fur indígena, amb pautes i tradicions culturals pròpies.
La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior registra un total de 567 resguardos en el territori colombià, amb una extensió aproximada de 36.500.416 hectàrees, que apleguen una població de 800.271 persones (67.503 famílies).
En la regió amaçònica hi ha 88 resguardos, situats en tres departaments: Putumayo (30 resguardos), Caquetá (38 resguardos) i Amazones (28 resguardos), amb un territori aproximat de 9.922.146 hectàrees i una població de 29.073 persones (5.619 famílies).
Els resguardos situats a la regió central del país són 104, localitzats als departaments d'Arauca (26 resguardos), Boyacá (1 resguardo), Casanare (8 resguardos), Huila (5 resguardos), Norte de Santander (2 resguardos) i Tolima (62 resguardos), amb un territori de 643.735 hectàrees i una població de 26.973 habitants (5.224 famílies).
A la zona nord hi ha 31 resguardos als departaments d'Atlàntic (1 resguardo), Cesar (7 resguardos), Córdoba (3 resguardos), Guajira (17 resguardos) i Magdalena (3 resguardos), amb un territori d'1.828.515 hectàrees i una població de 144.192 persones (25.299 famílies).
A la zona de l'Orinoco hi ha 106 resguardos, distribuïts en els departaments de Guainía (26 resguardos), Guaviare (19 resguardos), Meta (17 resguardos), Vaupés (2 resguardos) i Vichada (41 resguardos), amb un territori de 15.794.136 hectàrees i una població de 447.740 persones (8.413 famílies).
A la regió del Pacífic hi ha 238 resguardos, situats als departaments d'Antioquia (37 resguardos), Caldas (3 resguardos), Cauca (36 resguardos), Chocó (104 resguardos), Nariño (34 resguardos), Quindío (5 resguardos), Risaralda (4 resguardos) i Valle del Cauca (17 resguardos), amb un territori de 8.311.884 hectàrees i una població de 152.293 persones (22.948 famílies).
A le seleccions del 29 d'octubre del 1991 també van obtenir tres senadors, l'ingà Gabriel Muyuy (1957), antropòleg i teòleg; el páez Anatolio Quirà (1939), dirigent indígena; i el guambià Floro Tunubalá (1957), enginyer agrícola.
↑ 9,09,1DANE «Población Indígena de Colombia». Censo 2018. Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019, 2019 [Consulta: Consultado el 28 juliol 2020].
.svg)
.svg){kind=small}
_blank.svg){kind=spacer}
