El guambià, namuy wam, nam trik o mogüez és una llengua indígena parlada pel poble misak (també anomenats guambians) al departament del Cauca a Colòmbia. El parentiu més estret d'aquesta llengua es dona amb la llengua totoró, parlades en el municipi de tal nom, i amb la llengua coconuco.[1] És parlada per 20.782 individus.[2]
Fonologia
Té cinc fonemes vocàlics i 17 consonàntics, entre els quals es destaquen com a peculiaritat les consonants retroflexes.[3]
El grup de consonants sordes p, t, ts, tš, ç, k es realitzen com a sonores b, d, dz, dζ [ɖʐ], J [ɟ], g [ɡ], després d'una nasal o una alveolar; i a més les del grup p, tš, k, es realitzen com a fricatives sonores β, ζ [ʐ], γ [ɣ], entre vocals i al final de la paraula; o com fricatives f, š, x, al final de la paraula. Les retroflexes ʂ, ʈʂ són apicals. La consonant k es palataliza abans de i (ky / ç). La consonant n sona m abans de p o b.
El parenostre en guambià
És una mostra del sincretisme producte de la colonització, a partir d'allí, els Misak s'han plantejat recuperar les seves tradicions a través de diferents mecanismes que van connectats per la seva consigna de «recuperar la terra, per a recuperar-ho tot».
↑El Nuevo Testamento en el idioma guambiano de Colombia (en guambiano). Primera. Bogotá, Colombia: Asociación Editorial Buena Semilla, 2000, p. 16.
Bibliografia
Pachón, Ximena "Guambía" 1987: Introducción a la Colombia Amerindia: 235-248. Instituto Colombiano de Antropología; Bogotá. ISBN 958-612-051-1
Vásquez de Ruiz, Beatriz 1988: La predicación en Guambiano; CCELA, Universidad de Los Andes, Bogotá. ISSN 0120-9507
(anglès) Curnow, Timothy Jowan; et Liddicoat, Anthony J., The Barbacoan Languages of Colombia and Ecuador, Anthropological Linguistics, 40:3, pp. 384-408, 1998.