|
Sàlibes
Els sàlibes són una ètnia originària que habita en Colòmbia i Veneçuela. Sumen 4.783 individus a Colòmbia i 344 individus a Veneçuela. TerritorisA Colòmbia habiten a Casanare (Orocué, Hato Corozal i Paz de Ariporo), Meta (Puerto Gaitán) i Vichada [Santa Rosalía). Al municipi d'Orocué existeixen 8 resguardos: Macucuana, Saladillo, Paravare, El Consejo, El Suspiro, San Juanito, El Médano i El Duya. En total sumen unes 40.000 hectàrees. A Veneçuela viuen al nord de l'Estat Amazones i es troben en procés d'assimilació. EconomiaViuen de l'agricultura, pesca, caça i elaboració d'artesanies. Conreen principalment iuca amarga, de la qual elaboren casabe i "fariña" (farina torrada); també nyams, moniato, plàtan, blat de moro, canya de sucre, diversa fruites, plantes per a fibra i per a colorants. Tenen ramaderia i avicultures. Els productes rituals com el yopo, el capi, el tabac, les resines i colorants, funcionen com a objectes d'intercanvi. La sestejaria és treball dels homes i la terrisseria de les dones. Venen a comerciants i turistes ceràmiques, calders, budares, talles de fusta i cistelleria.[3][4] CosmogoniaPulu va ensenyar als Sàliba a conrear la terra, a caçar; va ensenyar resos per curar-se de les malalties, secrets de les plantes, el respecte per la naturalesa; valors de generositat, compartir, amor pels animals, cura i pasturatge del bestiar; també defensar-se dels atacs d'enemics. L'home Sàliba descendent de la Mare Terra, està fet de la pols que Pulú va bufar pel nas i després apareix la dona.[5] LlenguaParlen el sàliba, una llengua de la família sàliba, emparentat amb el piaroa. Els sàlibes i els seus costumsAlexander von Humboldt descriu als sàliba als seus Viatges a les Regions Equinoccials. Entre altres coses, escriu que els sáliba, al contrari que els grups caribes com els maquinizares, es pintaven tot el cos i no sols la cara. Humboldt diu:
Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
.png)
Portal di Ensiklopedia Dunia
