 Amarantita |
|---|
Cristalls d'amarantita amb hohmannita |
| Fórmula química | Fe3+
2O(SO₄)₂·7H₂O |
|---|
| Localitat tipus | Caracoles, Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
|---|
|
| Categoria | sulfats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DB.30 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DB.30  |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.02 |
|---|
| Dana | 31.9.3.1 |
|---|
| Heys | 25.10.17 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 8,9Å; b = 11,56Å; c = 6,64Å; α = 95,55°; β = 90,52°; γ = 97,42° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
|---|
| Color | amarant-vermell a vermell marronós i vermell-taronja |
|---|
| Exfoliació | perfecta en {010} i {100} |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | groc llimona |
|---|
| Diafanitat | transparent |
|---|
| Densitat | 2,189 a 2,286 g/cm³ (mesurada); |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,516 nβ = 1,598 nγ = 1,621 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,105 |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 52° |
|---|
| Dispersió òptica | no en té |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1888 |
|---|
| Símbol | Ama |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La amarantita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del grec αμάραντος (amarant), en al·lusió al seu color.
Característiques
La amarantita és un sulfat de fórmula química Fe3+
2O(SO₄)₂·7H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els cristalls, de fins a 2 cm, són allargats al llarg de [001], amb dominant {100} i {010}, i amb secció transversal quadrada. També poden ser aplanats [100] i estriats en {001} amb més de 60 formes conegudes. Típicament son radials o formant agregats d'agulles. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la l'amarantita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, jurbanita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, hohmannita, metahohmannita, aluminocopiapita, calciocopiapita, copiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.
Es tracta d'un mineral secundari format especialment en climes àrids. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hohmannita, fibroferrita, calcantita, copiapita, coquimbita i sideronatrita.[2] Va ser descoberta a Caracoles, al districte de Sierra Gorda, a la província d'Antofagasta (Regió d'Antofagasta, Xile).
Referències
- ↑ «Amarantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑ «Amarantite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 juliol 2016].
