Magnesioaubertita

Magnesioaubertita
Fórmula química	MgAl(SO₄)₂Cl·14H₂O
Epònim	aubertita i magnesi
Localitat tipus	Faraglione Ranni, Porto Levante, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DB.05
Dana	31.9.8.3
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Duresa (Mohs)	2 a 3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,466 nβ = 1,481 nγ = 1,488
Birefringència	δ = 0,022
Angle 2V	mesurat: 112° a 114°, calculat: 66°
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-015
Símbol	Maub
Referències	[1][2][3]

La magnesioaubertita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'aubertita. Rep el seu nom pel seu contingut en magnesi i la seva relació amb l'aubertita.

Característiques

La magnesioaubertita és un sulfat de fórmula química MgAl(SO₄)₂Cl·14H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesioaubertita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, svyazhinita, khademita, rostita, jurbanita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, amarantita, hohmannita, metahohmannita, aluminocopiapita, calciocopiapita, copiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Faraglione Ranni, a Porto Levante, a l'illa de Vulcano, a les Illes Eòlies (Província de Messina, Itàlia). Només ha estat descrita a un altre indret a tot el món, a la mina La Vendida, al districte de Sierra Gorda (Regió d'Antofagasta, Xile).

Referències

1. «Magnesioaubertite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2017].
2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 30 juliol 2017].
3. «Magnesioaubertite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 juliol 2017].