|
Idioma anglico escocés
L'escocés u scots ye una luenga chermanica que se charra en as Tierras Baixas d'Escocia, antimás d'en partes d'Irlanda d'o Norte. As luengas que en son mas amanadas son l'anglés y o frisón: antiparte, a suya mesma existencia como luenga ye controvertida, en estar considerada por muitos como un simple dialecto de l'anglés. Foneticament no acompanyó a l'anglés en o gran cambio vocalico que se desvinió en l'anglés meyo y fació que esdevenís l'anglés moderno, por o que se puet dicir que l'anglico escocés representa una pervivencia de l'anglés meyo. Entre os arcaísmos conservaus en anglés americano bi ha cognatos de parolas de l'anglés meyo y l'anglés moderno primerenco que se conservan en anglico escocés. DialectosSe considera que l'anglico escocés tien cinco dialectos:
Historia En a Edat Meya l'anglico escocés s'estendilló en cualques zonas d'Escocia a costa d'o gaelico escocés. Os reis concedioron feudos a nobles anglo-normandos que introducioron o feudalismo, y fundoron burgos u ciudatz fortificadas que pobloron con colons angleses y flamencos. D'esta traza en os burgos se cheneralizó l'uso d'un luengache que evolucionará ta l'actual anglico escocés, luengache que s'estendilló por o sud d'Escocia y as Lowlands. La nobleza y la cort parlaban francés u anglo-normando entre os sieglos XII y XIV, pasando dimpués a charrar anglico escocés.[1] A reforma protestant suposó un retacule de l'anglico escocés debant de l'anglés. A versión d'a Biblia de Chinevra d'os calvinistas se tradució a l'anglés. Os calvinistas u presbiterians fundoron escuelas en Escocia pa estendillar-sen. En 1579 s'imposó que en todas as casas tenesen una Biblia en luenga vulgar, ye dicir, en anglés. A unión d'Escocia con Anglaterra fació que l'anglés fuese a luenga d'o poder y en l'anyo 1611 o rei Chacobo VI d'Escocia fació imposar una sola versión d'a Biblia en Anglaterra y Escocia.[1] Referencias
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
