Zincobotriògen

Zincobotriògen
Fórmula química	ZnFe^3+(SO₄)₂(OH)·7H₂O
Epònim	zinc i botriògen
Localitat tipus	mina Xitieshan, Xitieshan, Comtat de Da Qaidam, Prefectura Autònoma d'Haixi, Qinghai, Xina
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DC.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.04a
Dana	31.9.6.2
Heys	25.5.16
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,504(2) Å; b = 17,801(4) Å; c = 7,126(1) Å; β = 100,08(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	P2₁
Color	taronja-vermell brillant
Duresa (Mohs)	2,5
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,542 nβ = 1,551 nγ = 1,587
Birefringència	δ = 0,045
Angle 2V	mesurat: 54°, calculat: 56°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat i publicat sense aprovació (N)
Codi IMA	IMA2015-107
Símbol	Zbyg
Referències	[1]

El zincobotriògen és un mineral de la classe dels sulfats. El nom es deriva del seu contingut de zinc i la seva similitud amb el botriògen.

Característiques

El zincobotriògen és un sulfat de fórmula química ZnFe^3+(SO₄)₂(OH)·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És l'anàleg de zinc del botriògen, i l'homòleg poc hidratat de la chaidamuïta. Químicament és similar a la zincocopiapita i a la lishizhenita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el zincobotriògen pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: aluminita, metaaluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, chaidamuïta i guildita.

Va ser descrit originalment com un nou mineral per Kwang-Chih et al. l'any 1964, però va ser considerat com un mineral que necessitava noves investigacions. Finalment va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2016.

Formació i jaciments

Es tracta d'un sulfat secundari molt rar de zinc i ferro (III), format a la zona d'oxidació. Va ser descoberta a la mina Xitieshan, a la localitat de Xitieshan, al comtat de Da Qaidam, a la prefectura Autònoma d'Haixi (Qinghai, Xina). També ha estat descrita a Cuya (Regió d'Arica i Parinacota, Xile), a la mina Sar Cheshmeh (Província de Kerman, Iran) i a diverses localitats dels estats nord-americans de Colorado i Arizona.

Referències

1. «Zincobotryogen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2016].

Enllaços externs

• Imatge d'un zincobotriògen