Aluminita

Aluminita
Una mostra d'Aluminita de Newhaven, East Sussex
Fórmula química	Al₂SO₄(OH)₄·7H₂O
Epònim	alumini
Nom IUPAC	tetrahidròxid sulfat de dialumini—aigua (1/7)
Localitat tipus	Halle
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.03
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	agulles i masses fibroses
Estructura cristal·lina	a = 7.44 Å, b = 15.583 Å, c = 11.7 Å; β = 110.18°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica prismàtica
Color	blanc a blanc grisenc
Exfoliació	No en té
Fractura	terrosa, irregular, desigual
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida, opaca quan és massiva
Gravetat específica	1,66 - 1,82
Densitat	1,7
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.459 nβ = 1.464 nγ = 1.470
Birefringència	δ = 0.011
Angle 2V	mesurada: 90°, calculada: 86°
Solubilitat	en HCl
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	A
Referències	[1]

L'aluminita és un mineral de la classe dels sulfats. Es tracta d'alumini hidratat amb sulfat, de fórmula Al₂SO₄(OH)₄·7H₂O. Va ser descrita per primera vegada en 1807 a Halle, Saxònia-Anhalt, Alemanya i anomenat així pel seu contingut d'alumini. També és coneguda amb els noms hallita i websterita. Pertany al grup de l'aluminita, al qual dona nom, grup en el qual podem trobar també la mangazeïta.

Característiques

És de color blanc terrós a gris-blanc. Cristal·litza en el sistema monoclínic tot i que gairebé mai presenta forma de cristall. S'acostuma a trobar com una massa reniforme terrosa, o en masses nodulars compostes de cristalls fibrosos diminuts. És soluble en HCl i s'adhereix a la llengua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aluminita pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, zincobotriògen, chaidamuïta i guildita.

Formació

Es forma en els dipòsits d'argila i lignit com un producte de l'oxidació de la pirita i la marcassita, juntament amb silicats d'alumini. També es forma en sublimacions volcàniques, en dipòsits de sofre natiu i poques vegades en coves. Es presenta en associació amb basaluminita, gibbsita, epsomita, guix, celestina, dolomita i goethita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat)[2] i a la mina San Miguel, a Ribes de Freser (Ripollès).[3]

Referències

1. «Aluminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2014].
2. Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, desembre 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 12 gener 2024]. 
3. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 13 gener 2024].