Wilkinsonita

Wilkinsonita
Fórmula química	Na₄[Fe2+ 8Fe3+ 4]O₄(Si₁₂O36)
Epònim	John F. G. Wilkinson ^(en)
Localitat tipus	volcà Warrumbungle, Warrumbungle Mtn, Comtat de Gowen, Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DH.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DH.45
Dana	69.2.1a.8
Heys	14.20.4
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,3355(5) Å; b = 10,784(4) Å; c = 8,9142(4) Å; α = 105,048(3)°; β = 96,461(3)°; γ = 125,302(2)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	grup espacial 1
Color	negre
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,790 nβ = 1,790 nγ = 1,900
Birefringència	δ = 0,110
Angle 2V	mesurat: 10°
Dispersió òptica	simple
Impureses comunes	Ti, Zr, Al, Cr, Nb, Mn, Ni, Mg, Ca, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-053
Any d'aprovació	1988
Símbol	Wkn
Referències	[1]

La wilkinsonita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'enigmatita. Va ser anomenada en honor de John Frederick George Wilkinson (1927-2014), professor de geologia de la Universitat de Nova Anglaterra.[1]

Característiques

La wilkinsonita és un inosilicat de fórmula química Na₄[Fe2+
8Fe3+
4]O₄(Si₁₂O₃₆). Cristal·litza en el sistema triclínic. Apareix en forma de grans molt petits anèdrics, de menys de 50 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wilkinsonita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.

Formació i jaciments

La wilkinsonita va ser descoberta al volcà Warrumbungle, al Comtat de Gowen (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) en una traquita eruptiva peralcalina.[2] També ha estat descrita al dipòsit de Y-ZrNb Tsakhirin Khuduk, als monts Altai (Província de Khovd, Mongòlia) i al meteorit Kaidun trobat al Iemen.[1]

Referències

1. «Wilkinsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Wilkinsonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 1r juny 2018].