Shcherbakovita

Shcherbakovita
Cristall de shcherbakovita (marró) procedent de la localitat tipus.
Fórmula química	(K,Ba)KNa(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)O₂
Epònim	Dmitri Ivanovich Shcherbakov ^(en)
Localitat tipus	Apatitovyi Tsirk, Mont Rasvumchorr, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats (inosilicat)
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DH.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DH.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.15
Dana	65.3.4.2
Heys	17.8.13
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 10,55Å; b = 13,92Å; c = 8,1Å;
Color	marró fosc
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	vítria, grassa
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,707 nβ = 1,745 nγ = 1,776
Birefringència	δ = 0,069
Angle 2V	mesurat: 82°, calculat: 82°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Zr, Al, Fe, Ta, Mn, Mg, Ca, Cl, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1954
Símbol	Sbk
Referències	[1]

La shcherbakovita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicat), que pertany al grup de la batisita. Va ser anomenada així per E.M. Es'kova i M.E. Kazakova l'any 1954 en honor de Dmitri Ivànovitx Shcherbakov, geoquímic i mineralogista rus. Es confon fàcilment amb la batisita amb la qual forma sèrie.[1]

Característiques

La shcherbakovita és un silicat de fórmula química (K,Ba)KNa(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És un mineral opac, translúcid a les vores i que presenta un color entre marró fosc i verd-blau. La lluïssor és vítrica i greixosa a les superfícies de fractura.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shcherbakovita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.[1]

Formació i jaciments

Es forma en vetes hidrotermals tardanes de natrolita.[2] És un mineral molt rar que s'ha trobat en pegmatites en un massís alcalí diferenciat en vetes de natrolita que tallen rischorrita (una varietat de sienita nefelínica); també s'ha trobat en lamproïtes (Wyoming, EUA). S'ha trobat associada a: natrolita, pectolita manganèsica, albita, feldespat potàssic, astrofil·lita, fluorapatita rica en estronci, titanita (massís de Khibini, Rússia); priderita, jeppeïta, wadeïta, perovskita, flogopita i richterita (Wolgidee Hills, Austràlia Occidental).[3]

Referències

1. «Shcherbakovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Shcherbakovite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 juny 2019].
3. «Shcherbakovita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 24 juny 2019].