Flogopita

Flogopita
Flogopita d'Ercolano, Itàlia
Fórmula química	KMg₃(AlSi₃O10)(OH, F)₂
Epònim	fiery red ^(en)
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.05b
Dana	71.2.2b.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic (2/m) Space Group: C 2/m
Hàbit cristal·lí	tabular, masses escamoses, fenocristalls rarament perfectes
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	marró, gris, verd, groc, marró-vermell
Macles	sí
Exfoliació	{001} excel·lent, micàcia
Fractura	no en té
Tenacitat	dura, làmines primes flexibles
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,78 a 2,85
Densitat	2,7 a 2,9
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.530 - 1.573 nβ = 1.557 - 1.617 nγ = 1.558 - 1.618
Birefringència	δ = 0,0280 a 0,0450
Angle 2V	16 - 20°
Fluorescència	sí
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Phl
Referències	[1]

La flogopita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que pertany al grup de la biotita.[2] El nom li va ser donat l'any 1841 per Johann Friedrich August Breithaupt, del grec phlogopos, que significa foc, en al·lusió al seu color. Forma una sèrie de solució sòlida amb la biotita.[3]

Característiques

La flogopita, amb fórmula KMg₃(AlSi₃O₁₀)(OH, F)₂, forma part del grup de les miques, el qual es troba a dins dels fil·losilicats. Cristal·litza en el sistema monoclínic, en forma de masses escamoses o fenocristalls. És el terme extrem amb magnesi d'una sèrie de solució sòlida de miques, on l'altre extrem és la biotita. Alguns dels minerals intermedis d'aquesta sèrie són fluorflogopita (rica en fluor), eastonita i hendricksita (rica en zinc). Per això a vegades rep el sinònim de mica magnèsica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la flogopita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

S'usa industrialment en làmines com a aïllant elèctric en dispositius específics, com per exemple l'aïllant que porten les bugies de l'automòbil. La seva capacitat com a aïllant és superior a la d'altres miques. També s'usa molt en pols com a material de càrrega.

Formació

La flogopita és un mineral d'origen típic pneumatolític. Apareix generalment en calcàries i dolomies granudes, en pissarres cristal·lines afectades per metamorfisme de contacte i algunes serpentinites. És també comuna a les kimberlites, on forma grans làmines, així com en pegmatites de roques ultramàfiques.

La flogopita és un membre del grup de les miques molt estès, que s'observa especialment en marbres dolomítics (rics en magnesi) associada amb espinel·la, diòpsid, hornblenda, granats i minerals del grup de les condrites. Els principals jaciments de flogopita es troben a Ontario i Quebec (Canadà), a Rússia i en nombroses localitzacions d'Europa.

Politips

La flogopita té tres politips, minerals que difereixen d'aquesta només en l'apilament de les unitats estructurals similars en la seva estructura atòmica. Aquestes tres espècies són: flogopita-1M, flogopita-2M1 i flogopita-3T.

Varietats

• Barioflogopita, una varietat bàrica amb un 1% o més de BaO, amb fórmula (K,Ba)_1-xMg₃(AlSi₃O₁₀)(OH,F)₂. Va ser originàriament reportada de Mansjöberg, Hälsingland, Suècia.[4]
• Baritbiotita, una altra varietat de bari de la flogopita, amb fórmula (K,Ba)₂(Mg,Al)_2-6(Al,Si)₈O₂₀. Només se n'ha trobat a Schelingen, Baden-Württemberg, Alemanya.[5]
• Flogopita cròmica, una varietat que conté crom.[6]
• Flogopita fèrrica, amb contingut de ferro. Una gran quantitat de peces anomenades biotita són, en realitat, flogopites fèrriques. La seva fórmula és (K)(Mg,Fe^2+)₃(AlSi₃O₁₀)(F,OH)₂.[7]
• Fluorflogopita, una varietat que conté fluor.[8]
• Flogopita manganèsica, una varietat que conté manganès, trobada només a la Xina i al Japó.[9]

Referències

1. «Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
2. «Mica Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
3. «Biotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
4. «Barium-Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
5. «Barytbiotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
6. «Chromian Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
7. «Ferroan Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
8. «Fluorian Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
9. «Manganoan Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].