Wilcoxita

Wilcoxita
Fórmula química	MgAl(SO₄)₂F * 17H₂O
Epònim	William Wilcox ^(en)
Localitat tipus	Lone Pine Mine, Lone Pine Hill area, Wilcox District, Catron Co., New Mèxic, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DE.45
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DE.45
Dana	31.9.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,644(1) Å; b = 6,749(2) Å; c = 14,892(2) Å; α = 79,664(4)°; β = 80,113(4)°; γ = 62,487(3)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	grup espacial 1
Color	incolor, blanc
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,424 nβ = 1,436 nγ = 1,438
Birefringència	δ = 0,014
Angle 2V	mesurat: 48°, calculat: 44°
Dispersió òptica	indistingible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-070
Any d'aprovació	1979
Símbol	Wcx
Referències	[1][2]

La wilcoxita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'aubertita. Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Lone Pine, Wilcox (Nou Mèxic, EUA). Va ser anomenada així per la seva localitat tipus (Wilcox).[1][2]

Característiques

La wilcoxita és un sulfat de fórmula química MgAl(SO₄)₂F·17H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són rabassuts, mostrant {010}, {110}, {100}, {110}, {011}, típicament amb les vores arrodonides, de fins a 1 mm, agregats en crostes gruixades i masses esponjoses, pot formar estalactites.[3]

És un mineral molt soluble; fins i tos és soluble en aigua freda. Presenta seriosos problemes a l'hora d'estudiar-lo, perquè en escalfar-se per la llum dels microscopis es dissol amb la seva pròpia aigua (l'aigua estructural que perd per l'augment de temperatura).[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wilcoxita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.

Formació i jaciments

La wilcoxita és un mineral post-mineria dipositat a partir de solucions derivades d'una zona d'oxidació d'una bretxa (mina Lone Pine), també es pot formar en menes de cassiterita-turmalina-quars–polsulfurs intensament oxidats (dipòsit Deputatskoye, Rússia). A més de la mina Lone Pine on va ser descoberta, també ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, altres indrets dels EUA, Hongria, Itàlia, Rússia, Sud-àfrica i Suïssa.[1]

Referències

1. «Wilcoxite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2015].
2. «Wilcoxite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 juliol 2015].
3. «Wilcoxite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 5 maig 2018].
4. Williams, S. A. & Cesbron, F. P. (1983): Wilcoxite and lannonite, two new fluosulfates from Catron County, New Mexico. Mineral. Mag. 47, 37-40