 Camerolaïta |
|---|
Camerolaïta (de color blau) |
| Fórmula química | Cu₆Al₃(OH)18(H₂O)₂[Sb(OH)₆](SO₄); originalment Cu₄Al₂(HSbO₄,SO₄)(CO₃)(OH)10·2H₂O |
|---|
| Localitat tipus | Mina Cap Garonne, Le Pradet, Var, Provença – Alps – Costa Blava, França |
|---|
|
| Categoria | sulfats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.75 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.75  |
|---|
| Dana | 44.3.11.1 |
|---|
| Heys | 12.2.24 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | agregats, hàbits fibrosos o radials. |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 6,3310(13) Å; b = 2,9130(6) Å; c = 10,727(2) Å; α = 93,77(2)°; β = 96,34(3)°; γ = 79,03(3)° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pedial |
|---|
| Color | blau - verd |
|---|
| Lluïssor | sedosa |
|---|
| Color de la ratlla | verd clar |
|---|
| Densitat | 3,1 g/cm₃ |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,626 nβ = 1,646 nγ = 1,682 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,056 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 75° to 77°, calculat: 76° |
|---|
| Dispersió òptica | feble |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1990-036 |
|---|
| Any d'aprovació | 1990 |
|---|
| Símbol | Cmé |
|---|
| Referències | [1][2] |
|---|
La camerolaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema triclínic i la seva fórmula és: Cu₆Al₃(OH)18(H₂O)₂[Sb(OH)₆](SO₄); inicialment era: Cu₄Al₂(HSbO₄,SO₄)(CO₃)(OH)10·2H₂O. L'any 2015 va ser reanomenada, passant el seu nom original (en anglès) de dir-se camerolaite a camérolaite.[3]
Va ser descobert l'any 1990 a la seva localitat tipus: la mina del Cap Garonne, Le Pradet, Var, Provença – Alps – Costa Blava, França. Va ser anomenada així per Michel Camerola, un col·leccionista de minerals francès.[1][2]
El seu contingut en antimoni pot variar; mentre que a la localitat tipus la relació S:Sb és de 1:1.44, a la mina Clara, a Alemanya són de 1:0.64.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la camerolaïta pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita i lautenthalita.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Mindat» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2015». Mineralogical Magazine, 79, 7, 01-12-2015, pàg. 1859–1864. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2015.079.7.18 [Consulta: 17 febrer 2016]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Walenta, K. (1985): Neufunde aus dem Schwarzwald. Lapis, 10 (11), 26-35 (as "cyanotrichite-like mineral"); Walenta, K. (1995): Camerolait aus dem Schwarzwald. Aufschluss 46, 210-214; Wittern: "Mineralfundorte in Deutschland", Schweizerbart (Stuttgart), 2001
