ca Vicent Cantos Figuerola

Vicente Cantos Figuerola
Biografia
Naixement	10 desembre 1868 ; Borriana (País Valencià)
Mort	26 desembre 1943 (75 anys); Madrid
Ministre de Justícia
	3 abril 1935 – 5 maig 1935 ; ← Rafael Aizpún Santafé – Cándido Casanueva Gorjón →
Ministre de Justícia
	28 abril 1934 – 4 octubre 1934 ; ← Salvador de Madariaga – Rafael Aizpún Santafé →
Diputat a les Corts republicanes
	Representa: Partit Republicà Radical; 12 desembre 1933 – 7 gener 1936 ; Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola ; Circumscripció electoral: Castelló
Diputat a les Corts republicanes
	4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 ; Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola ; Circumscripció electoral: Castelló
Diputat al Congrés dels Diputats
	7 maig 1910 – 15 setembre 1923 ; ← Salvador Guinot Vilar ; Circumscripció electoral: Llucena
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Escriptor
Partit	Partit Liberal; Partit Republicà Radical

Vicent Cantos Figuerola (Borriana, Plana Baixa, 10 de desembre de 1868 - Madrid, 26 de desembre de 1943) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola. També fou ministre durant la Segona República.

Biografia

Llicenciat en Ciències i Dret a la Universitat de València, després d'obtenir el títol de registrador de la propietat exercirà aquesta professió a Cuba on es traslladarà fins a la seva tornada a la Península el 1898. El 1903 ingressa al Partit Liberal Demòcrata de la mà de José Canalejas i a les eleccions generals espanyoles de 1905 fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Castelló (districte de Llucena, l'Alcalatén), escó que continuarà guanyant en les successives eleccions celebrades fins a la de 1923.^[1]

Després de la proclamació de la II República obté novament un escó per Castelló en les eleccions de 1931 a les quals es va presentar com radical independent en el si de la Conjunció republicana-socialista per a després incorporar-se al Partit Republicà Radical. Posteriorment fou elegit diputat a les eleccions de 1933. Va ser ministre de Justícia entre el 28 d'abril i el 4 d'octubre de 1934 en el govern que va presidir Ricardo Samper e Ibáñez, cartera que tornaria a ocupar entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1935 en el govern format per Alejandro Lerroux. Després de la derrota del seu partit a les eleccions generals espanyoles de 1936 va dimitir dels seus càrrecs. En acabar la guerra civil espanyola no fou processat per la Llei de Responsabilitats Polítiques. La seva filla era casada amb el futur ministre franquista Rafael Cavestany de Anduaga.^[2]

Càrrecs públics
Precedit per: Salvador de Madariaga y Rojo	Ministre de Justícia 1934	Succeït per: Rafael Aizpún Santafé
Precedit per: Rafael Aizpún Santafé	Ministre de Justícia 1935	Succeït per: Cándido Casanueva y Gorjón