Ramón Prieto Bances
Ramón Prieto Bances (Oviedo, 27 de novembre de 1889 - Oviedo, 3 de febrer de 1972) fou un jurista i polític asturià, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola, catòlic i republicà. BiografiaEn els anys 1930 va ser assidu de les tertúlies que se celebraven en el Cafè Peñalba, situat al carrer Uría. Prieto arribaria a declarar que "vaig ser ministre perquè al Peñalba no es van assabentar a temps". Catedràtic d'Història del Dret a les universitats de Múrcia, Salamanca i Oviedo va ocupar la cartera d'Instrucció Pública i Belles arts com a independent al govern que entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1935 presidiria Alejandro Lerroux. Després fou nomenat membre de la Junta d'Ampliació d'Estudis de la Residencia de Estudiantes. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola el va sorprendre a Madrid. Després que uns milicians el busquessin per matar-lo es va amagar a l'ambaixada britànica i es va exiliar fent classes a les universitats de Londres, Friburg i Coïmbra i després del seu retorn a Espanya patí un procés de depuració política per part de la Junta Tècnica de l'Estat que li va impedir recuperar la seva càtedra fins a l'any 1944 en què va obtenir la de Santiago de Compostel·la, para el 1947 recuperar la d'Oviedo on es jubilaria. Fou membre del Real Instituto de Estudios Asturianos des de 1955. Des de 1975 un carrer d'Oviedo porta el seu nom. ObresPublicà nombrosos articles a revistes especialitzades de dret i història
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia