Eduardo Molero Massa

Eduardo Molero Massa

Biografia
Mort	4 juny 1964
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Republicà Conservador 6 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: València (província)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	advocat, polític
Partit	Partit Republicà Conservador
Membre de	Reial Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació
Premis
(1955)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort

Eduardo Molero Massa († València, 4 de juny de 1964)[1] fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts durant la Segona República i procurador en Corts durant el franquisme.

Biografia

Estudià al Col·legi de Sant Josep de València, regentat pels jesuïtes, i fou dirigent de l'Associació d'Estudiants Catòlics a la Facultat de Dret de la Universitat de València.[2] Un cop llicenciat en dret va ingressar al Cos Jurídic Militar, del que n'hagué de retirar-se quan es va aprovar la Llei Azaña durant la Segona República Espanyola.[3]

Militant de la Dreta Liberal Republicana (DRL), fou elegit diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Partit Republicà Conservador en coalició amb el PURA.[4][5] Poc després es passà al Partit Agrari Espanyol. Després de la guerra civil espanyola va defensar en judici a alguns represaliats per les autoritats franquistes, com l'alcalde republicà de Sueca Bernardo Carbó Fuset.[6]

El 1952 fou escollit membre de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació i de l'Institut de Dret Processal, i de 1955 a 1958 fou procurador en Corts per la seva qualitat de degà del Col·legi d'Advocats de València.[7] Va morir en juny de 1964 després d'una llarga malaltia. Li fou atorgada la creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.

Referències

1. Defunciones, valenpedia
2. Enrique Llull Martí. Jesuitas y pedagogía: el Colegio San José en la Valencia de los años veinte. Madrid: UPCO, 1997, p.249. 
3. Necrològica, ABC, 27 de juny de 1964
4. Fitxa del Congrés dels Diputats, 1933
5. Pascual Marzal Rodríguez. Una historia sin justicia: Cátedra, política y magistratura en la vida de Mariano Gómez. Universitat de València, 2009, p.135, 139 i 142. 
6. L'últim alcalde republicà de Sueca: Bernardo Carbó Fuset, per Joaquim Carlos Noguera, p. 38
7. Fitxa del Congrés dels Diputats