Eduardo Molero Massa
Eduardo Molero Massa († València, 4 de juny de 1964)[1] fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts durant la Segona República i procurador en Corts durant el franquisme. BiografiaEstudià al Col·legi de Sant Josep de València, regentat pels jesuïtes, i fou dirigent de l'Associació d'Estudiants Catòlics a la Facultat de Dret de la Universitat de València.[2] Un cop llicenciat en dret va ingressar al Cos Jurídic Militar, del que n'hagué de retirar-se quan es va aprovar la Llei Azaña durant la Segona República Espanyola.[3] Militant de la Dreta Liberal Republicana (DRL), fou elegit diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Partit Republicà Conservador en coalició amb el PURA.[4][5] Poc després es passà al Partit Agrari Espanyol. Després de la guerra civil espanyola va defensar en judici a alguns represaliats per les autoritats franquistes, com l'alcalde republicà de Sueca Bernardo Carbó Fuset.[6] El 1952 fou escollit membre de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació i de l'Institut de Dret Processal, i de 1955 a 1958 fou procurador en Corts per la seva qualitat de degà del Col·legi d'Advocats de València.[7] Va morir en juny de 1964 després d'una llarga malaltia. Li fou atorgada la creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia